El cicle recull des de socumentals franquistes fins els més crítics amb l'urbanisme salvatge i la degradació del territori

Esta nit s'hi mostraran un documental -El arroz (1943)- i un llargmetratge -Cañas y barro (1954)- emmarcats sota el títol L'Albufera según Cifesa. Cifesa fou la productora valenciana -i de tot l'Estat- més important entre els anys 30 i 50, tant amb títols propis com amb d'altres importats dels Estats Units. Demà, d'altra banda, la mirada estarà centrada en els documentals al voltant de l'Albufera, i es comptarà amb títols com Entre el agua y el barro (1957), producció del NO-DO; El Saler y la Albufera (Juan Vergara, 1972), que va tractar d'alertar sobre l'atemptat urbanístic a la Devesa; Biotopo (Carles Mira, 1974), que va denunciar la degradació de les aigües de la marjal als 70; i La Albufera, el jardín salvaje (Eduardo Barrachina, 2007), que ofereix una visió de caràcter ecològic i etnològic del parc natural.

El cicle es completa este dissabte amb dues propostes recents: el curt Un cuento chino (Antonio Llorens, 2003), que reflexiona en clau d'humor sobre l'origen de certs costums locals, i el llargmetratge Temps d'aigua (Miguel Ángel Baixauli, 2009), una ficció-documental entorn unes formes de vida amenaçades que fou premiada a la trigèsima edició de la Mostra de València. Junt amb estos títols, es projectarà també l'audiovisual Tancat de la Pipa (2009). Es tracta doncs, d'una alternativa més per combatre les caloroses nits valencianes amb un poc de cinema.