TOT I LA DERROTA, SORO III HA COMENÇAT A FORJAR LA HISTÒRIA D'UNA REFERÈNCIA. FOTO: FREDIESPORT.
Álvaro supera a un gran Soro III en l’Individual
Ho ha tornat a fer. Álvaro és el nou campió individual d’escala i corda. El de Faura va aconseguir el seu títol número 11 ahir, a la Ciutat de la Pilota de Moncada, on va haver de patir, i molt, contra Soro III. Només un joc els va separar (60-55) en una final que va fer esclatar de plaer el majestuós trinquet de vidre.
S.G.G. 24 octubre 2011
Vota
| Resultat
6 vots.
Tots els comentaris previs a la partida decisiva de l’Individual Bancaixa anaven encaminats a encertar els jocs de diferència que aconseguiria Álvaro en una victòria que es donava per segura. Els 10 títols del campió, absent l’any passat, i el seu domini de la tècnica del mà a mà avalaven les teories. I de fet, les apostes van eixir donant dos jocs d’avantatge al de Faura. Però la història tenia resevat un paper principal a Soro III al nou teatre dels somnis de l’esport autòcton, la Ciutat de la Pilota de Moncada.
Álvaro va botar al trinquet decidit a guanyar com sempre, aplicant la recepta universal del mà a mà: Joc a l’aire, bon dau, ajudat per la seua condició d’esquerrà, velocitat de cames i control mental, un factor que ell havia subratllat com el més important en la setmana anterior a la gran cita.
Gràcies al seu domini dels espais en un trinquet estrany per als dos jugadors es va arribar a un perillós 45-25 al seu favor, que feia presagiar una final ràpida i desigual, com han sigut la majoria de les 10 que ha guanyat des de 1998. Però Soro III, que fins aleshores es va mostrar poc efectiu en alguns colps fàcils i en les caigudes d’escala, havia de dir la seua en la segona final individual que disputava en dos anys.
Alberto Fabra, que va arribar una hora tard i fou rebut amb indiferència pel públic assistent. En la seua primera partida de pilota, sense saber-ho, va assistir al millor mà a mà que molts dels joves de la final poden recordar
El pilotari de Massamagrell, de 27 anys i descendent d’una mítica nissaga de jugadors i trinqueters, va entrar en la partida i va començar a parlar-li de tu a Álvaro. El duel va entrar aleshores en el tram més frenètic, amb un públic entregat a la causa roja i blava. Del 45-25 es va passar al 40-45. Després al 55-45 per a Álvaro, que va gaudir d’una pilota de partida en 55-50.
Fins i tot Genovés II va acabar intervenint en el joc, involuntàriament, això sí. El pilotari, lesionat, seguia la partida des de la llotgeta de baix quan una pilota li va rebotar al cap. Era quinze de Soro III, però Álvaro la va jugar, i Quico va errar. L’equivoc va portar a gran part del públic a pensar que la partida havia acabat, però Álvaro va preguntar al propi Genovés II, qui va reconéixer que l’havia tocat ell i era quinze de Soro III. Foren moments de confusió que quedaren oblidats amb l’últim joc, el de l’iguals a 55, un d’aquells que serà recordat per molt de temps.
Igualada a 55 i bogeria a les grades El públic va explotar amb la igualada a 55. Quico caminava cap al dau eufòric. Des d’allí s’havia fet fort al llarg de la trobada, i ara podria tindre la primera pilotada de cada quinze a la seua mà. Es produïren diferents igualades, però l’escaleter ahir de blau va gaudir d’un val per a acabar. Des de 2004, ningú havia tingut a Álvaro entre l’espassa i la paret. I va aparéixer la figura del feridor roig, Oltra, que li va fer una treta i, després, una ferida mortal per a llevar-li el val i donar-li’l a Álvaro. Poc després, el de Faura, en una caiguda d’escala, va tancar una partida inoblidable per la intensitat i l’emoció. Tal volta, la final més complicada de la década prodigiosa d’Álvaro.
Després només quedava l’entrega de trofeus i el protocol, amb la novetat de la presència del president de la Generalitat, Alberto Fabra, que va arribar una hora tard i fou rebut amb indiferència pel públic assistent. En la seua primera partida de pilota, sense saber-ho, va assistir al millor mà a mà que molts dels joves de la final poden recordar.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
5 comentaris
