No enganyarem a ningú. No és ni de bon tros la Lliga Europa com la Lliga de Campions. Per molt que l’himne ens semble millor o que fins i tot hi haja equips grans que estiguen vius en la competició, no provoca la il·lusió que provoquen les estrelletes i la Champions. Ara bé, com se sol dir, tindrà importància si al remat s’acaba guanyant-la. Perquè Emery i els jugadors tenen ara l’última oportunitat de guanyar un títol aquest any amb rivals futurs com ara el Manchester United, Manchester City i Schalke 04, els quals augmenten l’entitat del repte i també la motivació d’una afició que s’ha quedat a les portes d’una final de Copa.

De moment, els xe han de guanyar a l’anglés Stoke City si volen passar a vuitens, s’enfrontaran a un equip que encara que no li'companyen els resultats a la Premiere League s’ha erigit com al model de joc per antonomàsia britànic; balons per alt i perill a baló parat. El conjunt anglés té una mitjana d’alçada de 1,87 metres, i el joc aeri és la seua arma més perillosa. Jugadors mítics com Peter Crouch o Woodgate –excompany de Soldado al vestidor madridista- posaran les coses molts difícils a un València que ha mostrat una important carència a l’hora de defensar les jugades que parteixen amb l’esfèrica parada.  Esta nit s’espera un rival que no destaca per l’elaboració del joc, ni per la possessió de l’esfèrica i la carta a jugar del qual serà la de les letals incursions per alt. Encara que l’Stoke City és el segon equip –desprès del Wolfsburg- amb menys experiència a la competició europea, no es deixaran intimidar pel València, ja ho ha avisat el davanter anglés Crouch: “És clar que els respectem però quan el partit comence estarem ací fora fent el que estiga en la nostra mà per imposar-nos i obtindre un resultat correcte”, manifestava el llarguerut davanter.