Una nit en la qual va brillar Messi, amb quatre gols de tots els colors, dos en el segon període, i la insultant debilitat i relaxació d’un València que va renunciar al mínim exigible per conservar dignitat en un terreny de joc

I arribà el que era normal per joc d’uns i la permissivitat i laxitud d’alltres, l’empat de Messi i el 2-1, també de l’argentí, en una jugada en la qual Alves no acabà d’aturar l’esferica i el ‘10’ se n'aprofità. Diego Alves cometia la primera i única errada d’un encontre en què si no és per ell el resultat podria haver sigut més escandalós, ja que el meta brasiler, atenció a la dada, en la primera part havia parat cinc claríssimes ocasions de gol més una fusta de Cesc. El València aguantava un 2-1 més que injust pel que havia fet i a més amb Ricardo Costa de lateral dretà substituint Miguel, lesionat en l’equador del primer acte.

La segona part no variava gens ni miqueta del vist en la primera. Alexis tornava boig Mathieu en banda, Ruiz i Rami eren dos caricatures de centrals, Albelda i Tino Costa, els dos amonestats, no eren capaços de frenar la creació del Barça, Jonás només duia el dorsal, Soldado era un illot perdut, i les majúscules carències i debilitats dels d’Unai mostraven les nombroses virtuts del millor equip del món. Tot i les oportunitats, tot i l’allau i domini català, el 2-1 continuava i fins i tot Feghouli s’atrevia amb el segon i últim llançament del partit del València, al qual responia Victor Valdés amb una parada de molt de mèrit.

Era el minut 60 i  un únic ensurt d’una nit en la qual va brillar Messi, amb quatre gols de tots els colors, dos en el segon període més un pal, i una insultant debilitat i relaxació d’un València que va renunciar al mínim exigible per conservar la dignitat en un terreny de joc. Una nit difícil d’oblidar que tingué el preludi en un episodi d’infortuni de Banega, que va sofrir un 'autoaccident' amb el seu propi vehicle que l'apartarà dels camps de futbol per als pròxims sis mesos, molts, com els que li resten a l’equip per tornar a tindre els estímuls necessaris per aconseguir una plaça Champions i intentar el màxim en la competició europea. Amb actituds com la d’anit, la cosa es complica i el debat sobre la fi del cicle d'Emery pren forma.