El treballador Adúriz ho intentava una volta i una altra, però el seu esforç no es va veure recompensat i finalment va ser substituït a la segona part sense cap tant en el seu compte personal. Este no va ser el partit dels davanters, va ser un altre nom el que va delectar Mestalla: Feghouli – que agranà com ningú la banda dreta- atacà, defengué i jugà a plaer, i el súmmum del seu joc va arribar quan engaltà amb la seua cama esquerra des de la frontal un baló de Mathieu per fer el primer gol valencianista. El francés també va estar acompanyat per la sort, realitzà un inofensiu tir que va rebotar en Botía – jugador seguit per la secretaria tècnica del València –  i va acabar dins de la porteria. Aquest tant a la segona meitat va suposar la punyalada final per a l’equip asturià, que veia impossible una remuntada. La grada li va agrair a “Soso” el seu esplèndid partit amb una sonora ovació quan va eixir del terreny de joc al ser canviat per Piatti.

L’equip no es va relaxar massa, i a la segona part continuava mantenint la possessió del baló i el protagonisme ofensiu. L’entrada d’un molest Jonas va suposar dos gols més per al València, ja que el cap i les botes del brasiler varen ser els responsables d’augmentar el marcador al temps de descompte. El que no va tindre tanta sort va ser Roberto Soldado: el valencià no passa per una bona ratxa, es troba lluny del gol i s’ofusca, i eixa pressió fa que intente finalitzar totes les jugades possibles. Des de la campanya “Soldado selecció”, l’ariet està més atabalat del que toca per al davanter referència dels de Mestalla.

Guanya el València, falla la resta i ara a recuperar la il·lusió en una competició menor com la Lliga Europa. Següent pas, l’Stoke City.