quan l’equip va tractar de traure la pilota jugada esta va acabar en peus d’un atacant blaugrana, sobre tot quan havia de fer-ho un dels dos centrals

Arrere s’acumulaven els despropòsits. Una vegada i una altra, quan l’equip va tractar de traure la pilota jugada, esta va acabar en peus d’un atacant blaugrana. Especialment negats van estar els dos centrals. Rami i Víctor Ruíz semblaven tenir el pensament tan nugat com els peus i van lliurar en repetides ocasions la pilota a un dels davanters rivals. Messi i Cesc rebien amb jolgori els regals. Massa, perquè cap va aconseguir batre a l’inspirat porter valencianista.

Ho va fer el quatre del Barça, però d’una altra manera. En el minut quinze va eixir volant una pilota des de les entranyes de l’equip de Guardiola, amb direcció a la carrera de Cesc. La defensa del València, que havia dibuixat una estranya línia zigzagueant per habilitar la posició del migcampista, va córrer sense èxit darrere d’ell. A sobre, Diego Alves va dubtar i es va quedar a la meitat del camí, vulnerable davant la suau vaselina del barcelonista.

Després del primer gol, el Barça es va rescabalar amb el seu convidat. Va ser el moment en què als centrals xes els van tremolar les cames, amb o sense la pilota, i el València va resar al seu porter per a eixir viu de la primera meitat. Amb tot, un gol seguia valent per a estirar una estona més l’aventura. Renascut en el descans, el conjunt d’Emery va aconseguir encendre flama en les seues cendres, i es va convertir en l’equip imaginat abans del xiulit inicial. Jordi Alba va posar a prova a Pinto, encertat aquesta vegada, i a aquest li va seguir una rematada d’Aduriz. Amb les gotes del dipòsit comptades, el València va jugar els seus millors minuts. Mathieu va cavalcar un parell de vegades la seua banda, el propi Aduriz va guanyar accions a l’esquena dels seus defensors i va posar l’eliminatòria en un sospir. En una d’eixes accions va relliscar abans de xutar, en l’altra Mascherano va traure amb el cap una pilota que havia volat per sobre del porter.

Però si el València havia guanyat una vida en atac, arrere anava a perdre totes les que li quedaven. Primer, això sí, va succeir l’expulsió de Feghouli per una incomprensible manotada a Puyol quan ja tenia una groga. Ja en aquells dies l’idil·li entre Messi i Diego Alves era el més apassionant del partit. L’argentí regatejava a tots fins a arribar a l’àrea xicoteta, i quan disparava, un felí s’allargava per a rebutjar les seues rematades. No va poder però, amb el penúltim xut de Xavi, que culminava un contraatac. En eixe mateix minut, el vuitanta-u, el València va deixar la festa, definitivament.