Reforma rere reforma. Sense temps per a digerir-les ni quasi per a protestar-hi. Així actua el PP amb les noves reformes davant aquesta interminable crisi que tampoc s’escapa del futbol. Com ja avançàvem ahir, les entitats esportives d’aquest país deuen més de quatre mil milions d’euros a les arques públiques, cosa que converteix Espanya en l’estat amb més equips en concurs de creditors – 21 dels 22 equips europeus que es troben en aquest procés són espanyols –. Aquest « paradís fiscal » futbolístic té data de caducitat, o eixe és, almenys, el missatge que ha venut el nou ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que pretén reduir el dèficit controlant les despeses astronòmiques que mouen els equips espanyols.

El polític popular vol acabar amb aquesta llista negra mesurant i controlant cada moviment econòmic que comporte una gran despesa, i per tant, un gran endeutament. Segons el ministre, en aquestos moments tan difícils, és “inadmissible” que se exigisca “un esforç a les empreses, autònoms i xicotetes empreses” i deixar a banda aquest desmanegat problema. El futbol hauurà, almenys així ho promet el ministre nascut a Jaén, de sotmetre's a les mateixes normes fiscals que la resta de treballadors.

La “millor” lliga del món comença a enfonsar-se, no sols per la gran diferència salarial i futbolística entre els dos primers de la taula i la resta d’equips, sinó també pel fet que els quantiosos privilegis de què disposen actualment els clubs espanyols semblen estar prop de ser eliminats. Sorprenentment, les empreses futbolísticques espanyoles no abonen ni IRPF ni IVA, impostos aplicables a la resta d’éssers terrenals, per les transferències anuals de jugadors entre dos clubs. Així ho estableix la llei, que interpreta la clàusula de rescissió com una indemnització, el que eximeix els clubs de pagar aquest impost. I encara així, el deute dels equips és exorbitant.