Un València indolent empata a dos en el Sardinero gràcies a les ganes de convÉncer Emery del davanter AdÚriz, autor dels gols de l’equip. Els blanc-i-negres no confirmen el que afirmava el seu tècnic a la prèvia i demostren estar pensant més en la Copa que en la Lliga, en la qual acumulen ja quatre partits sense guanyar.
LLUIS CAMPELLO. 30 gener 2012
Vota
| Resultat
9 vots.
A la prèvia s’afanyava Unai Emery a desmentir el sentiment general que corria entre els aficionats i la premsa, aquell que feia pensar que el València estava més pendent de la Copa que de la Lliga. “La lliga al cap i a la fi és el que ens dóna de menjar, el tercer lloc és molt important”. També deia que el seu equip aspirava a ser el protagonista en tots els encontres i que podien “no estar encertats, però de cap manera adormits”.
Totes les bones intencions apuntades pel tècnic valencianista foren desmentides al primer minut de partit. Falta que trau Diop per al Ràcing i l’etern Munitis passa a Adrián que, completament sol, marca a plaer. El València no va eixir al camp “poc encertat”, hi va eixir perdut, i després del gol, el despropòsit continuà. Els rols dels dos equips pareixien canviats, el Ràcing dominava clarament el partit i seguia atacant tot i anar guanyant. Sort per all València que la davantera dels càntabres no és massa precisa, perquè les ocasions clares fallades foren nombroses.
Al minut 17, Stuani, ex del Llevant, estavellava un baló al pal, el rebuig tornava a caure-li al conjunt local, que tornava a rematar i parava Alves. Més de mitja hora de partit havia de passar per veure la primera ocasió de l’equip visitant, un bon tir de Jonás que rebota en un defensa, la toca lleugerament el porter Toño i després de tocar al travesser se’n va fóra. Jonás, creatiu en decadència en les últimes jornades, es quedava al seu costat sense Éver Banega, el qual es retirava lesionat i va ser substituït per un Topal que cada vegada té menys pes en l’equip.
Manies i simpaties a banda, la sorpresa positiva l’anotava Ricardo Costa, segur en defensa tot i que la seua expulsió va enfosquir un partit més que acceptable del portugués
Anit, absent Albelda, Emery va preferir apostar per Tino Costa i Banega. Un migcamp que demostrà ser dèbil defensivament però que no creà gens el joc que se li pressuposa. A més, anit l’equip blanc-i-negre destapava unes carències preocupants. Rami i Albelda són insubstituïbles. O el conflicte al lateral dret on no hi ha recanvi per un Miguel que, per la seua trajectòria, potser no hauria ser titular i ho és amb diferència. Barragán, un partit més, denotà unes limitacions preocupants com a defensor. Mathieu féu un partit horrible, sense encontrar el seu lloc. Soldado no aparegué per fer un sol xut. Bernat tingué vint minuts per aprofitar l’oportunitat i es contagià de la baixa intensitat dels valencianistes i acabà fent un partit discret. Piatti no trobà continuïtat en el seu bon partit a la Copa. Això sí, sense manies i simpaties, la sorpresa positiva l’anotava Ricardo Costa, segur en defensa tot i que la seua expulsió va enfosquir un partit més que acceptable del portugués. I, per damunt de tot i tots, un nom, Aritz Adúriz, l’únic que posà ganes a guanyar el partit, i gràcies a ell quasi ho aconsegueixen. Dos gols pel basc i una entrega de la qual haurien d'haver aprés els companys.
A les acaballes del matx, la cosa es torna lletja, travada, amb algunes accions desmesurades que li donaren intensitat a l’encontre. Adúriz i Topal acabaren a l’hospital. I després, final amarg. Gol en contra als minuts finals, com a Pamplona la setmana passada, com a Sevilla, com a Mallorca... I podria haver sigut pitjor, perquè al minut 96 Colsa quasi marca el gol de la victòria local. Alves, molt atent, l’aturà. Al remat, un punt, que pot paréixer massa premi per al joc erràtic dels valencianistes. Últims quatre partits, zero victòries.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
5 comentaris
