EL REIAL MADRID EN EL DARRER PARTIT DAVANT EL LLEVANT. FOTO: R.MADRID-WEB.
La Lliga, una competició elitista
No descobrim res si afirmem que la dualitat del futbol espanyol i europeu és manifesta. La resta d’equips aspiren a repartir-se les places i les copes que deixen els dos colossos i quan vent bufa massa en contra es només quan se'n recorden i posen el crit en el cel per este greuge comparatiu.
LLUÍS CAMPELLO. 14 febrer 2012
Vota
| Resultat
12 vots.
Ja no enganyen ningú aquells que afirmaven que la lliga espanyola, la lliga BBVA, era o és la millor competició futbolera d’Europa i, per extensió, del món. Evidentment, ací juguen els millors futbolistes, entrenen els millors tècnics, les marques esportives i les televisions ho tenen molt (massa) present, les tertúlies esportives copen, en època de desgràcies i falta de contestació ciutadana, les converses entre amics als bars, al treball, als fòrums. Al mateix temps, els camps presenten una afluència ben pobra en general, lluny dels càlids i plens estadis que presenten els camps anglesos, alemanys o, fins i tot, romanesos o polonesos, que pal·lien la manca de qualitat futbolística dels seus equips amb un entusiasme i una entrega que faria enrogir de vergonya les aficions espanyoles.
Pesa i molt, com sempre i per desgràcia, el tema econòmic. Tots els clubs de la lliga BBVA tenen uns deutes milionaris i indecents amb Hisenda, amb el planter, amb la Seguretat Social, amb Hisenda, en resum un forat de vora 4.000 milions d’euros de deute global. No només és insostenible sinó que evidencia un fracàs al model de l’estructura de l’esport i fa palesa la inviabilitat de les societats anònimes esportives com a negoci privat. Per a als clubs es presenten anys vitals, alguns històrics com el Ràcing de Santander o el Saragossa podrien desaparéixer o, descendir administrativament de categoria, desaparéixer de l’imaginari col·lectiu, com ja passà amb l’Oviedo fa poc. El València redueix el deute a poc a poc gràcies a favors dels factòtums públics (va pels 370 milions d’euros) i el Llevant (uns 60 milions) també demostra una sòlida gestió, suportada també per una Llei Concursal i concurs de creditors aplicada quasi en situació de coma definitiu.
Les televisions tenen el poder per ajudar l’equip menut i equilibrar-ho tot a dalt. O ho fan tard o d’hora o potser el Barça i el Madrid juguen una lliga tan selecta que es trobaran a soles
Quant a (falta) l'entrada als estadis, els clubs argumenten la crisi sense fixar-se en els 50 euros que demanen ni que a més el partit pots vore’l tranquil·lament a casa o al bar. A més, l’aficionat només es planteja dos variables: els diners, com ja hem dit, i la motivació. ¿On cap la motivació dels equips grans però no divins com València, Sevilla, Atlètic, Athlètic, Espanyol, Vila-Real quan saps que lluites per la tercera plaça com a màxim? L’aficionat no pot bolcar les seues esperances en torneigs de KO com la Copa o els europeus en els quals, jugant bé pots quedar eliminat. El València ho sap bé, jugà bé contra el Barça, aconseguí mitjançant una bona campanya de promoció enganxar el soci, però la lògica futbolística ho tombà tot, fora de la Copa i ara, amb la tercera plaça amarrada, a per l’Stoke City i lluitar per l’Europa League.
L’afluència als camps no ha variat massa als últims anys, quan l’alternança Barça-Madrid començava a aflorar, els últims 10 anys la mitjana s’ha situat entorn 28.000 espectadors per encontre (Barça i Madrid una mitjana de 73.000) però el cas és meridianament clar en les estadístiques d’equips grans, equips de zona baixa i com van de bé o de malament. Atlètic de Madrid (-5.3%), València (-5.5%), Vila-Real (-14.3%), Espanyol (-15.7%) o Athlètic (-6.3%) baixen en afluència de públic fruit de la crisi i el desencant de l’aficionat. El Sevilla es manté gràcies a la seua afició fidel (+0.6%). Equips que clarament han motivat i han creat expectatives, bé de aconseguir llocs de mèrit, bé fer-se un lloc en l’elit com el Màlaga han augmentat notablement (9.6%), El Betis o el Granada (més de 30 anys sense ser a primera divisió) augmenten també de públic als partits.
Arribarà el moment que Barça i Madrid se’n adonen que és millor jugar contra tots que jugar entre ells. Ara per ara, la lliga podria esdevindre una competició fantasma on els clubs vagen apareixent i desapareixent a mesura de les seues (in)capacitats econòmiques, els equips es motiven i desmotiven segons el club faça esforços o no els faça i l’aficionat que prompte deurà mirar el seu benestar propi abans que el del seu club potser ja no torne a l’estadi. Les televisions tenen el poder per ajudar l’equip menut i equilibrar-ho tot a dalt. O ho fan prompte o potser el Barça i el Madrid juguen una lliga tan selecta que es trobaran a soles.
Los Justicieros - 14-02-12 - 11:28h. el llevant va fer bé presentant-se al concurs d'acreedors. Ara podria presentar-se al concurs de Atrapa un millon, a vore si té més sort. O més bé, al de Ahora Caigo, a vore si va de bó. Amunt!!!
Normes d'us:
Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
1
5 comentaris
