Ser eliminats de la Copa del Rei pel FC Barcelona “no és la fi del món”, com remarcava el capità Albelda a la conclusió  del partit. Però ocultar la mala situació esportiva per la que passa el València amb excuses d’inferioritat davant el millor equip del món no arriba a convéncer a certa part de l’entorn valencianista. I es que moltes coses han canviat aquest nou any 2012. L’equip blanc-i-negre no sap el que es guanyar un partit des de fa més d’un mes – el 5 de gener, amb una victòria per la mínima davant el Sevilla als octaus de final de la Copa – i, encara que es conserve la tercera plaça a la Lliga, l’equip ja veu de més a prop a rivals directes que comencen a espentar  per la rereguarda. Però el més greu d’aquesta situació és que el conjunt sòlid i efectiu que finalitzà l’any 2011 ha esdevingut en un equip feble, poregós i amb molts dubtes. Què falla al València? Qui es el culpable? Quina solució pot haver-hi?

Quan la figura d’un equip, un partit darrere d’altre, és el porter, poques coses bones es poden preveure dels restants deu jugadors. Diego Alves, amb també molt a millorar, continua sent la peça indispensable de l’equip del Túria, que veu en el brasiler un escut quasi infranquejable que permet al València continuar en posicions de Champions League. El francés Adil Rami, ‘el colós’, ‘la Roca’, qui fóra moltes setmanes l’ídol de l’afició valencianista, segur a la línia defensiva i valent a l’hora de traure el baló, presenta ara per ara la seua pitjor cara, amb pèrdues de baló innecessàries que dificulten mantindre la porteria a zero.

L’altre central, Victor Ruiz, el futur central de la selecció espanyola, no alça el cap des del dia que regalà un gol a Ramires que afonava al conjunt xe davant el Chelsea a la Lliga de Campions. El català, molt nerviós amb el baló en els peus, demostra no trobar-se al nivell que se li exigia a l’aterrar a València i costar 8 milions d’euros.