Tot i la relaxació sempre aparent del de Santpedor, a la ciutat comtal respecten i molt els de Mestalla. Respecte i no por del tècnic valencianista, qui envià un missatge optimista a la seua afició, deixant clar que el primer objectiu d’aquest partit “és guanyar”. Unai Emery comptarà amb pràcticament tota la plantilla, també Miguel recuperat i desitjat per el míster d'Hondarribia, però exceptuant-ne els lesionats Canales, Maduro i Pablo Hernàndez, per fer front a un Barcelona que, encara que li costa més que mai traure els partits fora de casa, arriba a l’eliminatòria amb la missió de resoldre-la per jugar una competició que se li resisteix a Guardiola. Derrota a la final de l’any passat a Mestalla i eliminat pel Sevilla en la seua primera temporada a la banqueta culé. No obstant això, els blaugrana no són invencibles, de fet són les tres vegades que el tècnic xe ha aconseguit empatar-li al totpoderós Barcelona al feu valencianista. A més, les últimes quatre eliminatòries a doble partit entre aquestos dos clubs han sigut sempre a favor dels valencianistes. La clau de la victòria? La intensitat, la pressió, el caràcter. No creure’s inferior al rival i jugar amb convicció pot ser la solució per a acabar amb el control permanent del baló de l’equip català. Això i pressionar Pinto, porter exòtic de la Copa i amb molt menys de criteri a l’hora de traure el baló que el titular Valdés.

El València mostrarà, si no hi ha cap sorpresa, el seu millor onze inicial; amb Miguel i Rami recuperats, la defensa tornarà a donar-li l’estabilitat que l’equip va perdre els últims partits de lliga; Mathieu i Jordi Alba ocuparan el costat esquerre; Banega i Albelda tenen totes les paperetes per a ocupar el centre del camp; per la dreta, l’incombustible Sofiane Feghouli; i davant, els habituals Jonas i Soldado, els encarregats, no sòls de perforar la porteria de Pinto, si no d’evitar l’eixida de baló de l’equip de Guardiola. Una alineació que pot fer molt de mal en la recuperació de l’esfèric al mig del camp, eixida ràpida al contraatac i absoluta efectivitat, sense marge d’error possible. El Barça ja va patir més de l’habitual als quarts de final, i pot tornar a fer-ho si el València mostra la seua millor cara. Un estil de joc agressiu que s’ha perdut als darrers encontres, amb faltes greus de concentració i impassibilitat, que l’han portat a deixar-se molts punts al campionat lliguer. Però la Copa ha de ser una altra història. I hui, com en les gran ocasions, Mestalla no fallarà.