Dificultats per als valencians, que continuaven llançant triples sense encert (0 de 7), a la qual cosa s'afegia el descens en la intensitat del joc, i que els àrbitres assenyalaren totes les faltes de Pietrus en la lluita pel rebot. Amb el francés fora de combat, tornava Nik Caner Medley, qui semblava voler fer la guerra pel seu compte en atac: talent esvaït per la cobdícia dels nombres i de l'ego.

Solament alguna pilota interior a Faverani facilitava que el marcador dels valencians no es mantinguera quiet. Al final, també el desencert de l'equip de Sito Alonso contribuïa al fet que el tempteig fóra molt ajustat, 28-30. Els jugadors havien d'aprofitar la flaquesa del seu rival en la matinal del dissabte i despertar, perquè el 8-9 en els segons deu minuts havia adormit a la graderia.
En la segona part, després de 9 llançaments, va arribar el primer triple per als valencians. Rafa Martínez, que no estava realitzant un bon partit, va ser l'encarregat de posar el primer i el 31-31 en l'electrònic. L'equip semblava assentar-se i Claver realitzava un gran treball defensiu jugant d'ala pivot. No obstant açò, el capità valencià cometia la seua tercera falta personal. Una nova aturada.

Reculada en el joc, aprofitada per Sito Alonso que posava Andrew Betts en la pista. El britànic es feia fort en la seua zona i en la rival, i portava Faverani fora de la pintura. A més, el desencert en la direcció de San Miguel obligava Perasovic a provar, de nou, amb Markovic. L'efecte no era l'esperat. Nando de Colo, precipitat, propiciava pèrdues de pilota i un xicotet avantatge, 41-47 per als visitants. El francés era castigat amb la banqueta i el tècnic croat apostava pel bon resultat que havia donat Claver després del descans, malgrat les seues tres faltes. Els donostiarres tampoc estaven fent el partit de la seua vida i es deixaven portar. 48-48, després d'una bona acció individual de Markovic i una distracció en traure de fons.

En l'últim quart es repetia el guió del tercer. Claver cometia prompte una falta personal, la quarta, i havia de marxar a la banqueta. En l'apartat positiu, Markovic donava senyals de despertar i l'equip reviscolava. Contribuïa també la intensitat de Florent Pietrus qui lluitava cada rebot després de triples fallats pels seus companys. La implicació del gal contrastava amb les llacunes de bàsquet que presentava Caner Medley, qui passejava com un zombi per la pista. De res serveixen els nombres si el nord-americà desconnecta quan el seu equip el necessita. Perasovic ho va veure i va parar el partit amb un temps mort. Calia calmar la fera: quedaven 6 minuts i el marcador assenyalava 54-53. Encara es podia lluitar per la victòria.

Quan més plovia, De Colo i Markovic, amb personalitat, van anotar dos dels pocs triples de l'equip. 62-56 faltant tres minuts, avantatge curt, però que podia ser suficient veient el ritme del partit. Sito Alonso el va parar preocupat per un possible ressorgir taronja. Entre errors de tots dos equips continuaven transcorrent els minuts que, esta vegada afavorien els taronja.  Errades en els quals pescava Pietrus. La baralla i la lluita del francés va fer oblidar els polèmics guinyols gals i l'elevava fins a ser l'heroi del partit. 69-60, per a tancar el partit. Important victoria i lleugera recuperació de cara a la desgraciada setmana de descans per la Copa del Rei.