Audiovisualment la campanya no descobreix res de nou. Tantes i tantes voltes hem vist en anuncis esta al·legoria del penitent en els quals té por a confessar per exemple que li agrada la xocolata i es proposa mai més “pecar”. Ara bé, esta del València, sembla ser que per les reaccions immediates, se’n va eixir de mare. Hores després de la seua representació les queixes ‘teòricament reals’ a les xarxes socials i diferents canals del valencianisme posaven el crit en el cel pel que consideraven una falta de “respecte, vergonya i indignació per l’ús indegut dels sagraments de l’Eucaristia i la Penitència”. En un comunicat s’expressava el malestar de l’Arquebisbat i el suposat allau de queixes de  “professors, pares de família, universitaris, sacerdots, religiosos i associacions eucarístics", que manifesten que “es juga amb el més sagrat per a un cristià com és la presència de Crist en l'Eucaristia”. Realment al·lucinant fins ací.

Però tot no va quedar ahí. El València pressionat per no sabem qui –o sí– va demanar disculpes en primera instància amb un comunicat fins i tot amb to constitucionalista. Sens dubte recordava l’article 16 de la Constitució Espanyola. “No ha existit cap ànim de generar polèmica ni de bon tros d'ofendre o agraviar a l'Església Catòlica i els seus fidels», amb qui «mantenen una relació de proximitat i cordialitat”, sentenciava el comunicat de l’entitat blanc-i-negra.

A  l’endemà es va prendre la decisió final; llevar la campanya dels mitjans de comunicació que ja estaven oferint-la. Quina en va ser la raó? Oficialment cap ni una, neguen des del club que hagen rebut cap pressió i parlen que era una iniciativa curta i amb data de caducitat molt concreta, només dos dies, estrany per l’economia canina del club, però segons ha pogut saber l’Informatiu s’ha volgut eliminar-la d’arrel per no molestar instàncies fervoroses ni crear polèmica amb esta “campanya pecadora”.

Foren tantes les cridades, hem de creure l’arquebisbat clar, que els socis valencianistes inundaren els correus electrònics dels pastorals, els quals en una caritat pròpiament cristiana comunicaren a través de l’agència AVAN que molts del comunicants s’havien manifestat “com a socis del València i havien mostrat el seu estupor i vergonya per l’ocorregut”.

Si no en teníem prou, a última hora d'ahir l'Associació del Xicotet Accionista emitia un comunicat, en què a banda de demanar la dimissió dels responsables de comunicació del club, s'atrevia a deixar perles com estes. "Esta campanya publicitària és una burla per a tot catòlic. Resulta fàcil insultar i mofar-se de la religió catòlica, no obstant això els creadors d'este spot no s'hagueren atrevit, en cap concepte, a realitzar estos anuncis en una mesquita, com la que hi ha prop de Mestalla". Increïble talls de despropòsits.

Enmig d’este deliri anacrònic i inversemblant, el València ha suspés  la campanya aplicant la màxima de “si no hi està ja no tinc el problema”.
No sabem les vertaderes intencions del club, tot i la nostra insistència, si és una estratègia comercial, chapeau pel rebombori armat, ara bé, si no ho és, que és el més probable, la genuflexió i la falta de llibertat d’expressió amb la que actua l’equip que presideix Manuel Llorente és certament preocupant. Les intencions i objectius de l’arquebisbat sí que s’han complit. D’això no en teníem cap dubte.