-Walter Matthau: "Cásese con un enterrador o con un verdugo; con quien sea, menos con un periodista".
-Susan Sarandon: "Pero Hildy va a dejar el periodismo".
-Walter Matthau: "No se pueden quitar las manchas a un leopardo ni enganchar un caballo de carreras a un carro de basura".

Han canviat molt les coses en el periodisme des que Bily Wilder rodara Primera Plana. Però he volgut començar esta reflexió sobre la nostra professió recordant el caràcter vocacional que se'ns suposa. No sé quan d'això ens queda, més després dels temps que estem vivint, amb una crisi que castiga amb tanta força com silenci els mitjans de comunicació en els que fem la nostra feina. També he volgut arrancar un somriure, perquè, en els últims mesos, cada vegada que parlem, o parlen, sobre el futur de la premsa, el pessimisme és la nota dominant.

Vivim possiblement el moment més crític de la història dels mitjans de comunicació. A la crisi financera, que ha afectat a les empreses editores, s'ha afegit la sistèmica. Igual que en la economia, en els mitjans de comunicació se'ns han vingut al damunt uns canvis -fonamentalment en la manera en que els ciutadans es relacionen amb la informació- que, tot i que eren previsibles, han arribat molt abans del que s'esperava. I sembla que ningú sap molt bé com encarar-los.

Les empreses han centrat la seua resposta en la supervivència econòmica. No se'ls pot criticar això, entre d'altres coses perquè si no aconsegueixen recuperar la viabilitat, difícilment tindrà sentit plantejar-se el futur. Però si que convindria que ja haguessin obert un debat sobre com van a encarar un món que ha canviat en molt poc de temps, fonamentalment gràcies a les noves tecnologies.

Eixe, en tot cas, és un exercici que han de fer els editors, perquè si alguna cosa vull deixar dita de forma clara és que, als periodistes, els canvis ens modificaran la nostra forma de treballar, però no han de canviar l'essència de una professió que continua tenint les mateixes bases.

L'admirat Ryszard Kapuscinski, Premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes, va fer una definició simple, al temps que aclaridora: "El treball dels periodistes no consisteix en xafar els escarabats, si no en encendre la llum per a que la gent veja com els escarabats corren a amagar-se".

No sé què diria Kapuscinski davant el panorama actual dels mitjans. Anys enrrere, i referint-se a la televisió, ja va criticar la degradació d'alguns professionals. "La revolució tecnològica ha creat una nova classe de periodistes (...) que no tenen problemes ètics ni professionals, ja no es fan preguntes, ni s'identifiquen amb la professió", va dir.

El pensament, tot i que tenia un altre context, ens podria servir per al moment actual. I torne al principi per a reivindicar eixa passió per encendre les llums dels obscurs indrets. Ho faig perquè crec en la vocació de servei a la societat de la nostra professió.