El que està clar és que si Genovés II mostra el nivell de divendres passat, ni Pelayo ni pocs trinquets es podran resistir a la força majestuosa de l’actual campió. No estigué malament Pedro, ni molt menys. No va acusar el fet d’estar en una final d’este calat. Va fer colps de manual i ho intentà tot. Tanmateix que Oñate que ens deixà detalls de gran pilotari que va fer alçar-se del seus seients al nombrós i entés públic del trinquet.

De fet hi hagueren dos jocs molt renyits que acabaren del costat del rojos tot i que els blaus tingueren fins a tres vals al seu favor. Però amb el 40 per 20, i l’esforç acumulat, va decantar-se definitivament la partida cap a l’equip de Benidorm que té un jugador, que al menys en esta primera partida, va demostrar estar per damunt de la resta. Podrà dir-se que coneix a la perfecció el recinte del seu poble, però pocs podran discutir com va jugar a pilota Jose Cabanes, comandant el seu conjunt, i colpejant la pilota amb una força desmesurada i quasi inabastable per als seus rivals.

Els assistents no s’equivocaren en les seues travesses. Havien apostat al roig i ho aconseguiren amb el resultat més clar des que es disputa la final al millor de tres partides (60-25). Tots s’hagueren de rendir a l’evidència de la superioritat de Genovés II, fins i tot Álvaro, comentarista de Punt 2, que va oferir la partida en directe.

Però cal fiar-se de les paraules del veterà Oñate que deia que a Pelayo i Llíria seria altra història. O no. Perquè guanyar a la Catedral contra tot pronòstic ja ho va fer Genovés II l’any passat. Vorem on queden els pronòstics el pròxim 14 de març.