Des que Ranieri fracassara estrepitosament en el seu segon periple com a entrenador del València, s’apuntà al terme renovació, concepte que no entén d’èxit i de glòria i sí més bé de rendiment econòmic i esportiu d’un futbolista. Soler, desmanyotat com pocs, va optar per negar l’evidència i va intentar que la glòria continuarà a força de contractes unflats i fora de lloc. Alguns dels que foren herois, passaren a ser maleïts, i els que es quedaren anaren passant a un segon terme.
Perquè la regeneració des de fa dos temporades cap ací és un fet. Angulo, Cañizares, Baraja i prompte Marchena són la petjada de un passat històric. Però encara en queden dos que formaren part de l’anomenat “millor València de la història”.

Vicente, l’interior esquerrà del doblet, inicia una temporada de nou amb l’afegitó que esta “sí que és la bona”. Però és clar, potser ho serà, però també es la darrera del contracte que firmà Jaume Ortí quan era president blanc-i-negre. El del barri de Benicalap viu d’aquells encontres en què va fer gojar a tots els aficionats valencianistes. Però d’això fa molt de temps. I Vicente n’és conscient i s’aferra la seua última oportunitat per continuar al club. “Em queda un any de contracte ací i m'agradaria fer una bona temporada. Sort si poguera seguir, encara que dependrà molt del que passe enguany. Si faig una bona temporada podré renovar, si no la faig serà el meu últim any ací”. El ‘14’ no ha volgut escoltar ofertes. Fins i tot de Quique Flores, el qual va li insistir en la idea que el millor seria el canvi d’aires. El jugador, que en setembre farà 29 anys, afirma estar preparat. Sense el seu ‘home fetitxe’, Ayestaran, és optimista i recorda la temporada passada. “Vaig concloure bé i ara estic perfectament”. 11 partits jugats i 500 minuts en la Lliga són els números d’un d’aquells a qui li agradaria ser capità, tot i que recorda que “de moment, ho és Marchena”.

Albelda, Vicente i Llorente

Declaracions clares de Vicente i també d’Albelda dies abans. El mig centre, enguany en una competència ferotge amb Topal, afirma que té dos anys de contracte. Però ell diu que en complirà un i després “ja es vorà”. No és cap secret que Llorente, Albelda i Vicente tenen una més que bona relació. Però el mandatari ja ha demostrat que no li tremola el pols a l’hora de prendre decisions que vagen en contra “dels ídols”. Un bon exemple, n’és l’adéu de Baraja. Ara bé, crida l’atenció la postura del de la Pobla Llarga en comentar ja la seua vinculació per dos temporades, quan la segona és més que interpretable. Perquè al futbol, amics i contractes no es duen massa bé.