El València juga cada vegada pitjor. Si algú va meréixer guanyar l’encontre, fou el Racing. Moyà, que tornava a ser titular una volta de calendaroi després, feu tres parades antilògiques que evitaren la derrota del seu equip.
Un onze marcat per la presència dels no-habituals. Debutava Joel. Amb 17 anys, és el tercer jugador més jove en la història del club de posar-se la camiseta valencianista. Va complir amb escreix. Sens dubte, junt al porter mallorquí, el millor del partit. Sense complicar-se la vida, jugà fàcil i posà dosi d’il·lusió que algú del seus companys si li va notar a faltar.

El centre del camp era per  Maduro i Baraja. L’holandés va rebre moltes crítiques quan va concloure l’encontre. Exagerat? De totes totes. No va ser el millor, està clar. Però tant com per atorgar-li tots el mals, tampoc.
Baraja va fer 45 minuts acceptables. La segona anà diluint-se. Això sí, tingué el dubtós honor de fer l’únic llançament del València en el segon període.

Foren les cares noves. La resta, la línia d’atac, els internacionals foren els de sempre els titulars. Sense Domínguez, però si amb els Villa, Mata, Silva i Pablo, els de dalt, no aprofitaren la seua. Sobretot Villa, que errà les ocasions que tingué. Clares i de les que no sol malbaratar l'asturià.

Fins ahí. Un Racing amb només el recurs de Canales va ser superior als d’Emery. L’entrenador, que ha de donar alternatives quan les coses no funcionen, optà per canvis per demarcacions. Home per home. Zigic veia amb cara de resignació com un partit més no se li donava l’oportunitat d’intentar ‘una altra cosa’.

Els càntabres amb Munitis a la gespa acabaren tancat els valencianistes que havien vist com Navarro era expulsat de forma més que rigorosa. La primera que rebre el del Port de Sagunt, per protestar. Una vegada més.

Defenent un empat indefensable. Posant excuses, inexcusables. Perquè l’empat d’ahir deixà molts dubtes per al futur. I no val tot per ser tercers a la lliga. I no es tracta de ser més o menys de l’entrenador. Es tracta d’analitzar una situació. I el que queda clar és que este València ha de millorar molt per no desaprofitar tot el crèdit guanyat a la primera volta.