De cartró pedra es quedaren els aficionats alemanys quan en 15 minuts el València s’havia posat amb un clar 0-2. Primer va ser Villa, amb una passada de Silva extraòrdinaria. De nou el canari va assistir Juan Mata perquè el burgalès definira amb mestria. Els locals havien de fer tres per remuntar.

Semblava que l’equip de Schaff ho tindria quasi impossible. Però el Werder Bremen no té terme mig. És un allau de vegades en atac i un autèntic desastre en defensa. Durant uns minuts va fer més del primer. Amb un canvi al minut 22, el portugués Almeida s’havia convertit en protagonista. Més encara quan va marcar el primer per al Werder davant la passivitat de la defensa valencianista. Molts problemes en l’eix de la defensa que es multiplicaven en les bandes, sobretot en la de Miguel Brito.

Tornà la pitjor versió dels alemanys i la millor dels valencians. Silva va trencar la cintura de Mertesacker i servia en safata de nou perquè Villa fera el tercer a les acaballes del primer període. Sentenciat? Ni molt menys.

Perquè la versió del València va ser també única i intransferible. El genoma que té el conjunt d’Unai és que ataca molt bé, però li fan ocasions per arroves (19 en este encontre). Eixe genoma, que fins i tot s’hagué d’alterar en esta temporada, va ser el predominant. Vingueren els dos gols del Werder, un d’ells de penal, la lesió d'un descentrat Marchena, i el València estava empatant a 3 i a un pas de l’eliminació. Aleshores va sorgir César per fer intervencions prodigioses i per llevar qualsevol indici de remuntada. Més encara quan Juan Mata va fer una passada prodigiosa de 40 metres que el ‘Guaje’ va controlar per rematar inapel·lablement el 3-4.

Encara quedava un esglai més. Pizarro posava el 4-4. Una autèntica bogeria. El Werder Bremen posava als centrals de davanters, al porter pujant en les faltes. Però el València tenia Villa, que amb un muscle desfet, tenia el compromís i la saviesa de retindre el baló i l’eliminatòria. El València estava en els quarts de final d’una competició europea. L’últim que ho va fer, Quique, també hi estarà amb l'Atlético de Madrid. Un títol és possible, però amb els rivals que resten, no es podran fer tantes concessions.