Vam deixar l’estiu amb el planter del Power Electronics tancat. Descartat Trias, pel seu sou, es va contractar un altre tipus d’aler, més mòbil i amb més recorregut les últimes campanyes, Kennedy Winston. El nord-americà va arribar a València a passar el reconeixement mèdic per a ser presentat amb el Power, però no va aconseguir satisfer els metges de l’equip taronja. Un problema que recorda els centenars que ha tingut l’equip a la seua història amb la posició d’aler pur va evitar la seua contractació.

Prenent com a data de començament el fitxatge de Xavi Crespo, estrella mediàtica de l’època i que va arrossegar-se per la Fonteta de Sant Lluís, setze alers més han passat pel club en altres setze temporades. Un fracàs darrere l’altre, sempre de jugadors importants, però que per diferents circumstàncies no han triomfat a la Fonteta.

Després de Crespo, l’equip va optar per un equip jove i amb fam, que va pujar a l’ACB i va guanyar la Copa del Rei. En eixe equip hi havia una parella d’alers atípica que amb Rodilla i Luengo espentava el Pamesa València. Aaron Swinson i Berni Àlvarez, eren els atípics alers. El primer, un pivot prou baixet però no exempt de talent i cor. Per altra banda, el tarragoní portava amb orgull el malnom de ‘Microones’. Un autèntic especialista més enllà de la línia de 6,25, que aconseguia un percentatge d’un 53% a l’any 99/00. Una parella que va ser una xicoteta illa en un mar de despropòsits.

Amb la marxa de Swinson, es va buscar un aler més pur per a jugar els minuts que l’especialista Àlvarez no podia jugar. El primer fracàs va ser Bill Varner. Un xic de vora 40 anys, amb un passaport belga que mai arribava i que portava de cap a l’equip. No va tindre continuïtat i va recomençar la maledicció de l’aler. Tampoc va ajudar Nenad Markovic, l’ex de Llíria no va arribar als 10 punts per partit aconsellables per a un aler titular i va tirar enrere el Pamesa.

El cas més desgraciat va ser el de l’aler francés Occansey, qui es va retirar per problemes al cor. Una nova desgràcia en una posició marcada que eixa temporada tampoc va poder ser duta endavant pel veterà Pat Durham, qui no va arribar als 4 punts de mitjana.