L’operació ha costat al València 900.000 euros amb matís inclòs. Matís perquè l’entitat que presideix Llorente pagarà la totalitat d’esta quantitat si l’equip es classifica per a la Lliga de campions. Si no fóra així, s’haurien de restar 100.000 euros. Si el seu rendiment agradara, el club podria comprar-lo per 1,5 milions d’euros.
Tot i els comentaris majoritaris escoltats ahir per la premsa andalusa al voltant del jugador, els quals l’acusaven d’aportar més bé poc a l’equip sevillà, les fonts pròximes a l’entitat que presideix Del Nido ens han confirmat la seua vàlua i qualitat com a professional i també com a persona. “Dins d’un vestidor com el del València, encaixarà a la perfecció. Mai posarà problemes. Sempre arribarà a l’aprovat”, ens confirmaven des del Sevilla FC.

Home seriós i disciplinat, Stankevicius és dels que compleix quan juga i dels que no es queixa quan es queda a la banqueta. En definitiva, és un bon complement dels que es queden.
Un però important. El defensa ha disputat la prèvia de la Champions, amb la qual cosa no podrà disputar esta primera fase continental amb el València. Si al remat l’equip d’Emery continua, recuperaria un efectiu. Si caiguera a l’Europe League i la Sampdoria, conjunt amb els drets del jugador, seguira viva en esta competició, Unai hauria d’oblidar-se també del lituà.

Bruno i els dubtes de recuperació

L’any passat va forçar la màquina quan se’l necessitava més que mai per la mancança d’efectius a la defensa. Bruno Saltor al mes de febrer va recuperar-se per estar a punt en aquella eliminatòria boja davant el Werder Bremen a la Lliga Europa. Des d’aquell moment, el català ha arrossegat molèsties en el turmell i no ha acabat de recuperar-se. Ara, se n’estan pagant les conseqüències, i com apunten des de l’entitat, “es troba a un 60 per cent del seu rendiment físic òptim”. Comença a entendre’s la pressa de l’arribada de Stankevicius.