Déiem que amb una simbologia cruel, perquè l’Ateneu ha travessat – i encara la pateix- una crisi important que fa perillar la seua existència. De segur que als granotes els sona la història. Un bon grapat d’ells (més de 300 persones) s’acostaren per presenciar la presentació del segon volum de la Història del Llevant, realitzada per Felip Bens i José Luis García Nieves, amb la col·laboració inestimable de José Ricardo March, a més d’un bon nombre d’historiadors, escriptors i periodistes que han donat forma a les 760 pàgines de la publicació que parla del període històric de 1922 al 1939.

Com del llibre ja parlàrem a l’Informatiu, ens centrarem més en un acte que tingué molts detalls a destacar. Primer, la Copa de l’Espanya Lliure de 1937. Mai tanta gent l’havia vista de tant a prop. Mai l’havien sentida tant seua. J.R March, va fer una explicació clara i demolidora dels arguments del perquè eixe trofeu hauria de tindre l’oficialitat que li denega el màxim organisme del futbol espanyol, la RFEF.

Segon, per recordar a grans noms que han fet del Llevant un club centenari. Bens i García Nieves recordaren als presents històries grans, carregades d’emotivitat que deixaven els més joves perplexes per la seua notorietat. Precisament, un dels moments més emotius de la nit fou l’homenatge als vencedors de la Copa del 37 en la persona d'Antonio Calpe. El pare de l'històric lateral valencià, Ernesto Calpe, fou un dels integrants de l'equip que va guanyar el Campionat d'Espanya durant la guerra.

El degoteig de moments no tenia pausa. Esta iniciativa privada topeta amb el poc que s’ha fet per part del club de manera oficial per rememorar els seus cents anys d’existència. No obstant això, l’entitat estigué representat per Tomàs Pérez, vicepresident -Quico Catalán va excusar la seua absència- i pels jugadors Gorka Larrea i Xisco Nadal. El vicepresident parlà d’optimisme i nous reptes per al futur, “amb 9.500 socis que tenim, és una bona base per començar”.