Arnau Bataller: “Sóc com un sastre que ha de fer el vestit a mesura”
Amb només 33 anys, el jove Arnau Bataller Carreño és ja una de les figures més observades a l’escena de la composició cinematogràfica estatal. A l’espera que vegen la llum els seus dos últims treballs, 'Héroes' i '14 Days with Victor', el jove compositor d’Alzira i actualment professor de l’Escola Superior de Música de Barcelona i del Conservatori Superior d’Aragó, ja compta en el seu currículum la música de la sèrie de televisió 'Da Capo', de documentals com 'Topografia de la Memòria' o de pel·lícules com 'La Herencia Valdemar'.
SANDRA CAPSIR. 02 març 2010
Vota
| Resultat
7 vots.
P: Com un violinista s’acaba especialitzant en fer música per a pel·lícules? R: Va ser una decisió que tenia prou clara des de ben menut. A mi la música sempre m’havia agradat, i també composar. I a més, gràcies a mon pare, he estat molt relacionat amb el món del teatre i de contar històries. Així, una vegada acabats els estudis de violí vaig decidir especialitzar-me en música de cinema. Fa set o vuit anys ací a Espanya no hi havia cap lloc on formar-te i vaig viatjar a Los Angeles a estudiar durant tres anys. Per sort, hui en dia ja hi ha lloc on pots fer-ho, com l’ESMUC on ara treballe.
P: Posar-li música a històries que altres inventen ha de ser una experiència prou diferent a la composició clàssica. R: És un procés molt interessant. A mi el que més m’agrada és intentar entendre la història que s’està contant en imatges per a traduir-ho a sons. És molt emocionant el moment en que veus que la teua música funciona i està potenciant el que la imatge transmet de manera que adquireixen una nova dimensió. De fet, moltes vegades en les meues classes, pose les imatges sense música per tal que la gent se n’adone de com canvia el significat de la història.
P: L’experiència de viatjar als EEUU seria definitiva per a consolidar-te a la professió. R: Fou molt intens, ja que vaig fer en tres anys una carrera que se sol fer en cinc i això em va exigir moltíssim. Però alhora fou molt interessant perquè les pràctiques que nosaltres fèiem, amb professors que treballen a la indústria de la cinematografia, tenien lloc als estudis de la Paramount. I açò et dóna experiència i bagatge. Jo sempre deia que, si podia gravar a la Paramount, ja ho podia fer a qualsevol lloc. Em va servir molt.
"Cada cosa que faig és com un xicotet pas. M’agrada pensar que cada projecte és el més important de tot i disfrute molt"
P: El cert és que, amb poc més de trenta anys ja tens una nominació al Goya amb la pel·lícula d’animació Mala cara y el bastón de roble, molts documentals i curts a les esquenes, i una llista llarguíssima de reconeixements. No tens vertigen? R: La veritat és que no pense en el que fet, sinó en el que encara em queda per fer. Tal volta és un defecte que tinc, però cada cosa que faig és com un xicotet pas. M’agrada pensar que cada projecte és el més important de tot i disfrute molt. Per a mi és molt més que una feina.
P: Dels teus treballs més recents podem destacar La Herència de Valdemar. Com va anar esta projecte? R: La veritat és que es tracta d’un dels projectes més importants per a mi. Era la primera vegada que treballava una pel·lícula d’estes característiques, que necessitava un acompanyament musical important. Es tracta d’una pel·lícula entre el gènere fantàstic i terror, ambientada en l’època victoriana. Açò exigia treballar amb una formació gran i una gran quantitat d’acompanyament musical. Ha sigut el treball més seriós que he fet fins a la data i li he dedicat molt d’esforç. La gent ha sabut reconèixer la vàlua de la música i crec que em servirà per a treballar més. Ara estem preparant ja la segona part i estic satisfet.
P: I dels treball que fan els altres, amb quins et quedaries? R: (pensa uns instants) Doncs American Beauty és una banda sonora que m’agrada molt així com tot el que fa John Corigliano. Per exemple, El violín rojo, i moltíssimes més bandes sonores que formen part de la història del cinema.
P: Doncs ja per a acabar, i per a que ens fem una idea, com resumiries el procés de creació d’una banda sonora? R: És diferent si treballes per al cinema o per a la televisió. Si treballes per al cinema sempre s’ha d’acabar primer la pel·lícula i després nosaltres posem la música a mesura. Sempre m’agrada dir que nosaltres som com sastres que han de preparar el vestit per tal que encaixe a la perfecció. Has de veure quines necessitats dramàtiques té la història, quan i com ha d’aparèixer la música, què ha d’aportar a l’escena... En canvi, a televisió, sèries com la de Da Capo, que és l’últim treball que he fet, és diferent, perquè quan composes la música les escenes no estan enregistrades. Després tenim també els curts, amb elements molt interessant. És un gènere que sempre dona més per a l’experimentació sonora, per allò de que la inversió no és tan gran, però hi ha curts que no tenen res a envejar als llargmetratges. L’interessant de treballar amb la música per a imatges és que cada projecte és diferent i t’obliga a buscar noves fòrmules, de manera que la feina no és per a res avorrida.
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
