La presentació de L’últim roder ha sigut el punt de partida de tot un any de celebracions i activitats amb què l'editorial Bromera celebra el seu 25é aniversari. L’auditori de la Casa de Cultura d’Alzira acollí el acte, en el qual, a més de l’autor, intervingueren Josep Gregori, president de l'editorial; Salvador Bataller, membre del seu Consell Assessor, i Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

Josep Gregori va fer un repàs de la trajectòria de Bromera, de les inquietuds que el portaren a fundar este projecte editorial, d’algunes de les anècdotes més destacades d’estos 25 anys, i es referí també al futur. El neguit davant la falta de material escrit que poguera servir com a complement per a l’aprenentatge del valencià i el compromís amb la llengua foren clau en el naixement de l’editorial. El president de Bromera agraí el suport del professorat, ja que "sense ells Bromera no existiria", i també la confiança dipositada pels escriptors, i comparà l’empresa amb un vaixell al qual encara li queden moltes travessies i ports per visitar.

De la seua banda, Josep Franco destacà la importància vital que tenia l'acte per a ell, ja que amb la publicació de L’últim roder aconseguí fer realitat una quimera: "Ser escriptor en uns temps vertaderament difícils, de transicions mediocres i autoritarismes però també de joves esperançats i disposats a construir el futur que havíem somiat". Per a l’autor, és un miracle que vora 100.000 persones hagen fet seues les històries del frare Eugeni al llarg d’estos anys i, sobretot, és una gran satisfacció que L’últim roder es convertira en "la clau que va obrir la porta a molta gent a la normalització de llegir en la seua llengua". Franco va fer palesa la falta de suport de les institucions i reivindicà la riquesa i la varietat de la nostra llengua en un discurs en què lloà també el treball empresarial que hi ha hagut darrere de Bromera, "una editorial que ha sabut navegar en temps de crisi, que ha superat les pressions dels grans grups, i que és encara un segell independent i lliure", afegí l’escriptor suecà.