Tots els escriptors volem fer grans novel·les, però amb grans novel·les no es fan lectors joves

P. Com fou el repte d’escriure per a uns lectors que s’incorporaven i començaven a instruir-se en valencià?
R. És una cosa que jo crec que no se’ns agrairà mai. Escriptors com Vicent Pasqual, Gema Pasqual,  Jordi Castellanos... -no puc nomenar-los a tots perquè la veritat és que hi ha un cofí- haguérem de fer un gran esforç per intentar fer un tipus de novel·les senzilles per a este lector. Tots els escriptors volem fer grans novel·les, però amb grans novel·les no es fan lectors joves. Sincerament, crec que algun dia s’hauria d’agrair a tota esta flocada d’escriptors que s’han dedicat a escriure per a joves el gran paper que han fet en la literatura valenciana. Un esforç que compartiren en el seu moment Generalitat i professors per a introduir la llengua a les escoles.

P. Hi ha alguna recepta per a aconseguir enganxar al públic adolescent?
R. Sí hi ha un poc de truc. Truc psicològic. Saber quina psicologia té el jove. Què li pot interessar, què li cau a les mans, i no tots els temes que et vénen al cap poden ser adequats. Has de conèixer molt la psicologia del jove i no totes les persones són capaces, perquè jo he sentit parlar escriptors que fan novel·la per a adults que admeten que no serien capaços de posar-se en la ment d’un adolescents.

P. I tu, com a escriptor, estàs enganxat a l’escriptura juvenil?
R. Sí, jo estic enganxat a l’escriptura i encara no tinc una novel·la acabada, bé, en sol tindre tres o quatre, i pense: I ara de què escric? Quin nou tema? I un dia estàs al sofà mirant la televisió o  sentint la ràdio i et ve una idea. O el que em va passar amb L’anell del Papa Luna. Estava passejant per Peníscola el dia de Pasqua i m’havia demanat una editorial una novel·la. Passejant per allí i vegent el castell del Papa Luna, doncs em va vindre la idea. Les coses es van enganxant i no saps mai perquè, llegint una cosa o parlant amb algú et ve una idea i la treballes.

P. Conta’ns un poc d’El crim del Mas Maleït, la teua propera novel·la.
R. Aquesta novel•la, per exemple, de la primera idea que vaig tindre al resultat final no es sembla en pràcticament res. La vaig anar treballant, vaig anar descartant les primeres idees, fins a situar-la en un lloc diferent al que havia imaginat primerament. La idea era que hi havia uns crims en una casa aïllada, fins que vaig pensar en un mas als peus del Montcabrer, on es perpetrava, en uns anys posteriors a la guerra,  l’assassinat i violació de dos joves, les filles del masover. Un crim en què els cadàvers desapareixen, desapareix un dels culpables, en fi, que he hagut de tirar mà un poc del fet paranormal per a poder desenvolupar la novel•la. Aleshores, el que faig és que quan arriba el personatge principal, que estudia Belles Arts i practica la pintura a l’oli, i vol pintar el mas del baró, per molt que intenta canviar el traç de la pintura, en pintar un dels dos ametllers (on ell no sap que hi ha un dels cossos amagats), li apareix contínuament un rostre esgarrifat en el llenç. A partir d’ahí és quan s’inicia tota la investigació dels fets macabres que van passar. Home, són macabres però, anem a veure, me’ls invente, eh? No és real.

P. De cara al futur, tens ja algun projecte en ment?
R. Bé, ara he esgotat pràcticament tot el que tenia a l’ordinador perquè a banda d’esta novel·la al Bullent, m’han premiat també amb l’Enric Valor La maledicció del grial Càtar, vaig presentar també una obra al Ciutat de Torrent i em va quedar finalista, i en tenia una tercera, que m’agrada moltíssim, que té lloc a terres valencianes i a París, que es diu La violinista de París en Bromera. Així que poc m’ha quedat a l’ordinador. Hauré d’anar pensant en alguna idea nova.