Al personatge d'Eugeni Bosch li he agafat estima i em pense que s’ha fet molts enemics a esta novel·la com per a deixar-ho tranquil molt de temps

P: Parlava abans del seu passat com a periodista, professió que comparteix amb el protagonista de la novel·la i que, malgrat ser habitual a la literatura negra, sol ser mal retractat. Creu haver sigut fidel ací?
R: Jo crec que, llicències al marge, el meu és un periodista plenament reconeixible. És fruit de l’experiència, encara que no biogràfic, però no és cap heroi, sinó un com poden haver cent al cap i casal, alguns d’ells de molta vàlua, però que es veuen sotmesos a una maquinària que els exprimeix, i que els trau el millor d’ells per molt poqueta cosa. I fonamentalment, gent que sent una impotència diària molt gran davant d’una realitat de la que només podem contar una part molt xicoteta. En este cas, el nostre és un periodista que, davant d’una situació econòmica molt complicada, accepta un encàrrec que mai a la vida hauria d’haver acceptat.

P: El naixement de l’obra és curiós, per què és fruit d’un concurs que guanya, però no com a novel•la, sinó com a projecte de novel·la.
R: És una cosa molt habitual en el món del cinema, però no tant en el de la novel•la, i suposa simplement que es premia o, més ben dit, es beca un projecte. Tu fas una sinopsi i un argument d’unes quaranta pàgines, i si te’l premien a partir d’ahí treballes. Em sembla que és una iniciativa inèdita la que ha fet El Piló en esta beca, però al temps em sembla un idea fantàstica, perquè garanteix als guanyadors una ajuda per a tirar el seu projecte endavant. Sempre és una moneda a l’aire, perquè no és el mateix una novel•la que ja està acabada que una promesa de novel•la, que pot eixir bona o ser un desastre. Però bé, sense risc tampoc ni han èxits ressenyables; per tant estic molt agraït a El Piló per la iniciativa, i a l’editorial Oronella.

P: Va editar originalment l’obra en valencià?
R: Sí, les versions valenciana i castellana estan escrites pràcticament alhora, i primer es publicà en valencià, i ara li ha arribat el torn a la versió en castellà. Una llengua en la que he tingut la meua formació literària i en la que m’abellia traure una obra.

P: I ho presenta este divendres a València.
R: Sí, a la llibreria Slaughterhouse, a les 19 hores, amb l’acompanyament de Xavier Aliaga, que és amic, periodista, company d’experiències -perquè va ser cap de premsa d’Esquerra Unida, que és com ser bomber en l’infern (rialles)-, i també com a guionista a la productora Conta Conta.

P: Parla de la seua vessant de guionista, però també ha publicat poesia, relats i novel·les. Quin de tots estos estils pensa que li defineix millor?
R: Indiscutiblement la d’escriptor de novel·la. No sé si arribaré a consolidar-me o no, si ho faré bé o malament, o si algun dia m’ensenyaré a escriure, encara que siga d’ací a molts anys (riu), però és on més m’identifique. La resta, encara que m’ho passe molt bé, són treballs nutritius. Escriure és el que vull fer.

P: I si sonara la flauta i esta novel·la fora tot un èxit, li importaria que fora l’inici d’una sèrie?
R: Ara ja tinc pensat l’argument del següent llibre i a ell no participa cap personatge d’este, però sí és cert que a Eugeni Bosch li he agafat estima i em pense que s’ha fet molts enemics a esta novel·la com per a deixar-ho tranquil molt de temps.