Al nostre país hi ha músics com La Gossa Sorda, Miquel Gil, Pep Botifarra, Pau Alabajos i tants altres que omplin els recintes allà on van, i arrosseguen un munt de gent; i no voler vore eixa realitat és posar-se la bena als ulls

P: Serà el primer disc després de Benvinguts al Paradís, que és, jo crec, la vostra millor obra. Eixe llistó tan alt que vàreu deixar, ¿vos està pressionant de cara al nou treball?
X.S: Cada disc reflecteix una etapa i un moment del grup. Benvinguts va ser el primer disc que gravàvem nosaltres sols, ho vàrem produir tot de dalt a baix, ens vam implicar molt en totes les cançons, i això va generar una voluntat d'experimentar que ens va dur a gravar allò que en vinil seria un disc doble. No sé si el pròxim seguirà la mateixa línia. Segurament serà un disc no tan llarg, no tan ple de detalls, però és una cosa que encara no sabem. Com t'he dit, és massa prompte. Però la fase d'experimentació, de fer com més coses millor i sense limitació va quedar enrere i plasmada a aquell disc. Ara potser vulguem tornar a fer coses més senzilles i directes. El cas és reinventar-se. La gràcia és tractar d'oferir coses noves cada vegada que crees.

P: El que el comunicat no recull és la intenció que teníeu de gravar un disc acústic en directe. ¿Ha quedat fora dels vostres plans?
X.S: Ara per ara, sí. Però el que ens mou és la il·lusió, la motivació de fer coses, d'experimentar. Ho vàrem fer quan traguérem el directe, que no vàrem pensar si era el moment adequat, sinó que ens abellia fer-ho, o quan gravàrem un disc tan llarg com Benvinguts. I si un dia ens torna a abellir fer un disc acústic, no descartem fer-ho. Tot depén de com ho veiem, de si ens motiva per damunt de qualsevol altra raó.

P: L’acústic de l’Inquiet va ser una de les vostres darreres experiències en directe. Com ho visquéreu?
M.R: Això ho hem fet sempre a espais més reduïts dels que solem fer els concerts de rock, i la veritat és que l’experiència ha sigut total, tant en la vessant musical d’adaptar les cançons a un altre format, com en la sentimental, perquè veiérem com el públic gaudia dels temes encara que sonaren diferent. En la Mirror vàrem flipar veient la gent inclús ballant (riu). A més, és un format que et permet tindre el públic més proper i és tot més relaxat, a banda que ens permet arribar a espais més petits.

P: Un dels recents fets significatius de la vostra trajectòria va succeir dissabte passat, quan rebéreu el guardó d’Escola Valenciana en reconeixement a la vostra tasca per la defensa l’ús social del valencià.
X.S: Va ser emocionant, però no creiem que siga un premi a nosaltres, sinó a tota la gent jove d’este país que va començar a estudiar en valencià com nosaltres i a fer projectes i coses interessants, i està revitalitzant el país. Ens va fer molta il·lusió perquè considerem que som fills de l’ensenyament en valencià.
M.R: I és que no ha sigut sols una educació en valencià, sinó també una educació en valors. I nosaltres agraïm molt que en paral·lel a l’educació en la nostra llengua, que ha servit per a retornar certa part de dignitat al nostre poble, també ens hagen educat en uns valors humans que són els que portem també com a bandera. Els mateixos professors que ens ensenyaven en valencià ens ensenyaven a ser persones. No era una educació per formar part d’una mena d’elit cultural, sinó per a ser ciutadans del món i a estimar les persones pel sol fet de ser persones, i no per altres històries. I creiem que tot això es veu reflectit en la nostra manera de treballar i en les nostres lletres. L’homenatge jo crec que és recíproc.

P: El nou disc significarà el vostre retorn més absolut a l'actualitat. ¿Penseu que esta vegada la situació a la nostra terra haurà canviat i se vos reconeixeran amb naturalitat els vostres mèrits, entre els quals està almenys el de ser un dels grups valencians amb més públic, o encara estarem com sempre?
X.S: Jo crec que entre tots estem trencant cada vegada més els prejudicis que hi ha contra la música en valencià, i és inevitable vore que la música en valencià té cada vegada més força. Al nostre país hi ha músics com La Gossa Sorda, Miquel Gil, Pep Botifarra, Pau Alabajos i tants altres que omplin els recintes allà on van, i arrosseguen un munt de gent; i no voler vore eixa realitat és posar-se la bena als ulls, una cosa que sempre ha passat al País Valencià. Però ja et dic que entre el suport del públic i el treball de molts grups i col·lectius, estem trencant eixe prejudici.
M.R: A més, jo crec que tots els músics valencians, que no "en valencià", som part d'una gran família i vivim en context semblant, encara que després, depenent de les seues característiques, cadascú farà un recorregut. Però els músics i els artistes en general vivim i patim un mateix context, el d'un país on la cultura pròpia no es cuida. I això repercuteix tant als que canten en valencià com en els que ho fan en castellà. Però hem de superar la catalogació. "Grups en valencià" no és un estil de música, i els músics valencians ens hauríem de conscienciar que anem tots al mateix vaixell i que les polítiques culturals ens afecten a tots, per la qual cosa tots hauríem de reivindicar la pluralitat d'este país.

P: Ara, com heu anunciat, toca retornar a l’acció. La primera gran cita a les nostres terres, a Burjassot el dia 17 de març, al concert inaugural de La Gira. Això fa molt bona cara.
X.S: Tenim moltes ganes de fer-ho, perquè tocar a València sempre és especial per a nosaltres- És, a més, un concert de retrobada en un gran espai amb la nostra gent, en el qual repassarem cançons de tota la nostra trajectòria, i a més en Falles, festes en què, encara que siguen nostres, ens resulta difícil trobar un espai per a grups com nosaltres, que entenem d'una manera especial la ciutat, la festa i el país. Per a nosaltres serà molt emotiu. Esperem que també ho siga per la gent.