"No volíem que el documental fóra només un diari de viatge dels músics, que ho és, sinó que servira de fil conductor per a contar altres coses", apunta el seu director Josep Pitarch

El resultat és una filmació que dijous s'estrenarà a València -després d'haver estat estrenada a Barcelona al mes de maig coincidint amb l'eixida al mercat d'un exemplar de la revista Enderrock, amb la qual es va regalar en DVD-, una filmació que, potser per la seua qualitat, no reflecteix les dificultats que va suposar la seua gravació. "Un equip mínim de gravació es compon d'un càmera, d'un redactor, algú de producció, inclús un tècnic de so, vaja, més o menys entre tres i cinc persones; però allà, per qüestions pressupostàries bàsicament, sols hi vaig anar jo" ens diu Pitarch, malgrat que confessa amb un somriure estar "acostumat a fer estos documentals de guerrilla". Però això no va ser tot, ja que hi va anar amb una càmera xicoteta per esquivar els controls, perquè no tenien permisos. "Quan arribaven als llocs, jo buscava els perfils de gent per a entrevistar, filmava recursos... ho feia tot, encara que la gent de la brigada em va ajudar molt".

Malgrat tot, l'ambició de Pitarch i la Xarxa no era sols documentar el viatge, sinó també anar-hi més lluny. "No volíem que fóra només un diari de viatge dels músics, que ho és, sinó que servira de fil conductor per a contar altres coses. Així, partírem dels músics i de la seua experiència, i aprofitarem per parlar amb ciutadans del carrer i de col·lectius, buscant reflectir el mateix descobriment que els músics varen fer de la realitat palestina".

El resultat final és un documental d'un hora de duració del qual Pitarch confessa estar pagat. "Des d'un principi, sabíem que la qualitat tècnica no seria el punt fort del projecte, sinó altres coses, principalment de què parlem i com ho contem. Per això n’estic satisfet, perquè sé com ho hem fet i com n’ha estat el procés, i perquè, tot s'ha de dir, des de que hem tornat molta gent ha fet molta feina perquè el resultat siga tan satisfactori com finalment és" diu el director, que a més a més conclou: "Tant la Xarxa com nosaltres sabíem quin era l'objectiu d'este documental: difondre una realitat que a vegades ens és desconeguda i llunyana".

Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid, encara tindrà molt recorregut. El seu creador i la seua productora, La Taca Produccions, esperen que s'emeta en breu a diverses televisions, participe en festivals i, fins i tot, en un marge de temps no molt allunyat, que acabe penjat íntegrament a la xarxa. Però, a hores d'ara, ja hi ha una cita per a poder vore'l per primera vegada a València i en pantalla gran. Este dijous doncs, continuaran enderrocant, amb la música i el testimoni del documental, i el mur de l'odi tornarà a tremolar.