"Estem vivint un moment 'convulso'. Només ens falta un terratrèmol, però tenim a Rita"

P: Pot ser una bomba de rellotgeria.
R: És que no done a basto. A mi m'agrada replegar cosetes dels diaris, i entre els Camps, el Gürtel, l'altre, és una animalada. Realment estem vivint un moment que jo considere que s'ha de registrar d'alguna manera al teatre, encara que siga ficant-se en boles i explicant-li-ho a la gent. Hui, sense anar més lluny, llegia un article d'un que es preguntava "pero qué está pasando en València", i és això. Estem vivint un moment "convulso". Només ens falta un terratrèmol, però tenim a Rita (riu).

P: Com contes, l'esquema s’assembla al d'anteriors espectacles, però pujar a l'escenari, preparar-ho tot i a més improvisar no ha de ser gens fàcil.
R: La veritat és que no. És cert que la gent ve un dia i diu "què bé que el Xavi ens ha fet riure", però fer-ho tots els dies és una baralla. La faena de fer riure per a mi és la cosa més sagrada del món i jo m'esforce molt per a que la gent riga. Però, no ho tens tot fet; si a la gent no li fa gràcia no li fa gràcia. Jo ho intentaré, i a més utilitzant assumptes d'actualitat, però no és gens fàcil.

P: Segur que ho aconseguirà, perquè a més s'ha guanyat una complicitat enorme amb el seu públic, ja siga a Picassent, Xàtiva, La Llosa o d'allà on siguen.
R: Has anomenat dos punts calents (riu), perquè Xàtiva i La Llosa tenen història amb la seua relació amb la companyia Pot de Plom.

P: Encara així, té eixa gran complicitat, llevat de que algun sector no li agrade.
R: Anem a veure: estem sempre igual, si a la gent no li agrada és que li falta sentit de l'humor. Hi ha que burlar-se de tot, començant per un mateix. Jo ho faig amb mi, perquè si no no podria fer el teatre que faig. Aleshores jo el que crec és que tenim molts polítics amb molt poc sentit de l'humor. Els agrada anar molt de "campechanos" amb el "jajaja" i el "jijiji", però no aguanten que els critiquen. Però saps que et dic? Que els foten. M'entens?

P: Ara que s’ha ficat tan seriós, m’ha vingut al cap si li ha succeït en alguna ocasió que la gent no reaccione positivament al seu humor.
R: Dona, m’ha passat que en algun lloc on encara no em coneixen molt, jo he arrancat com sempre amb força i la gent s’ha quedat parada dient “però açò què és?”. Però bé, jo a això també li pegue la volta i tracte que el públic estiga a gust i portar-ho al meu terreny. I tard o d’hora acaben entrant en el meu rotllo. La veritat és que fa anys que això de que la gent no riga no em passa, però al principi i tant que em va a passar. Encara recorde algunes actuacions davant d’agüelets que al·lucinaven (riu).

P: Al Kafre no caldrà, en tot cas, que rebaixes el to.
R: I tant. Jo voldria dir públicament que s’agraïx molt un festival al que et diuen “xica, fes el cafre tot el que vullgues”. Dona gust poder fer l’animal. Jo reivindique este tipus de teatre, però no només uns dies, sinó tot l’any. I sóc conscient que costa de programar, perquè la mateixa gent del teatre moltes voltes està “controlant-se”, i així no farem res.

P: I recordant els inicis, pensava llavors que arribaria un moment que aniria esgotant les entrades allà on actuara?
R: Bé, són molts anys treballant i m’he currat molt el País Valencià. A Catalunya no treballe molt, però ací la gent ja em coneix i té ganes de comboi, i això ho agraïsc. A més, ara, amb allò d’Internet la gent ens segueix molt, amb el facebook i els vídeos, i es corre la veu. Així el que ja m’està passant és que a les actuacions, com va passar l’altre dia a Xàtiva, ve gent molt joveneta, i això és guai.