Doncs sí, a colló vist, mascle; no falla mai. Si el nou nat porta penjoll, és mascle (sempre que la psicogenètica no diga el contrari amb el temps)

Bo, sempre hi havia –o hi ha– qui s’apunta a cavall guanyador i com que la memòria s’afluixa amb el temps, s’apunta l’encert una vegada ha vist el nadó. “Veus, un xiquet; ja t’ho deia jo”, tot i que haguera pronosticat una altra cosa. I assajava de fer quadrar la causa quan ja havia vist l’efecte. “Si és que la mare s’havia posat molt fermosa; només calia veure-la per saber que portava un xiquet” i un llarg reguitzell que provava la seva capacitat de vaticini. És aleshores, quan algú recuperava de la memòria que l’individu en qüestió havia pronosticat A i B segons se li esqueia, que li etzibava: Si home, a colló vist, mascle! Així qualsevol ho encerta.

Doncs sí, a colló vist, mascle; no falla mai. Si el nou nat porta penjoll, és mascle –sempre que la psicogenètica no diga el contrari amb el temps-.

Bé, si fem una mica de memòria, a finals de l’estiu passat es va començar a crear la psicosi d’un no nat: la grip porcina, que ben prompte li buscaren l’eufemisme de grip A per no perjudicar cap sector econòmic. El no nat agafà tanta dimensió que el govern espanyol es gastà una animalada de milions per proveir-se de vacunes suficients per poder fer front a la terrible plaga bíblica que se’ns venia damunt. El Partit de l’oposició aprofità la conjuntura per segar-li l’herba al govern i escampaven als quatre vents que eren uns abrasits i que gran part de la ciutadania quedaria exposada a les urpes de la malaltia. Bramaven perquè se’n compraren més, com havien fet molts governs europeus que sí que sabien governar bé. Mentre els dos partits polítics es barallaven mediàticament per emportar-se el vot ciutadà, algunes veus intentaven alertar que la cosa no era per a tant. Res, les amagaven. Les grans indústries farmacèutiques farien l’agost de la seva vida en ple hivern. Vingué el punt àlgid on el cinquè genet de l’apocalipsi ens havia de passar a sofre a tots i... no passà res. S’havien gastat molts milions –que en la crisi actual vindrien molt bé– per a res. I encara com i no en compraren més com exigia el Partit Popular.

Ara no hem vist cap dels dos partits –PSOE i PP– eixir a demanar disculpes al ciutadà i dir que s’havien equivocat amb les previsions.

Algú em podrà dir: home, és que a colló vist, mascle; ara que ja ha passat tot és molt fàcil de dir. Però és que en veure que la pandèmia ja havia passat l’hivern americà i la cosa no havia estat per a tant, era senzill de preveure que a Europa tampoc no seria dramàtic.

Bé, una altre de pronòstic, si els valencians no som capaços de traure’ns de damunt aquesta crosta que ens impedeix desenvolupar-nos com a poble, desapareixerem ofegats per la cultura ponentina. No esperem a dir, quan haja ocorregut: home, a colló vist, mascle! Perquè si això arribara a ocórrer, dit en castellà, la cosa no sonaria tan bé.

Valencians, Salut i Terra.