Fa uns dies que, amb l’habitual ímpetu i atreviment que la caracteritza, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, feia una crida a la rebel·lió davant la pujada de l’IVA prevista pel govern central a partir de juliol. El cas és més que curiós, ja que la rebel·lió proposada per la presidenta és contra l’aplicació d’una llei aprovada pel Congrés dels Diputats (que jo sàpiga a dia de hui, on hi estan representants aquells qui els ciutadans hem votat per a prendre –encertades o no- aquest tipus de decisions). Seria més que interessant que els populars abandonaren d’una vegada el discurs “populista” davant la crisi i posaren damunt la taula alguna proposta real. Tal volta, és que l’altra opció, la d’augmentar els trams alts de l’IRPF, tampoc no els agrada als populars.
Estaria bé que per una vegada diguérem Ja n’hi ha prou i en la manifestació convocada per al proper cap de setmana fórem més de “cuatro gatos catalanistas”
Tot i això, m’aneu a permetre seguir l’exemple de la presidenta de la Comunidad de Madrid i fer una crida als valencians a la rebel·lió, no en contra de l’IVA, sinó de l’actitud dèspota dels actuals dirigents polítics que estan sometent a la població valenciana a episodis que, en aquest cas sí, ens han de fer veure que és necessari que s’escolte als carrers el rebuig dels ciutadans. Exemples en tenim un fum: la manipulació informativa i el desgavell econòmic de l’ens públic RTVV, la línia d’actuació empresa per ajuntament i govern autonòmic davant El Cabanyal, el cas del MuVIM, la privatització sistemàtica dels recursos sanitaris, el rebuig al programa escolar 2.2, la implicació de les nostres conselleries i del president de la generalitat, Francisco Camps, en el cas de corrupció més escandalós dels últims deu anys, l’endeutament econòmic, les taxes d’atur i un llarg etcètera. Segurament algú podrà estar pensant que els dirigents polítics que fan tot açò han sigut també escollits democràticament pels valencians. Malauradament té raó. Però estaria bé que per una vegada diguérem Ja n’hi ha prou i en la manifestació convocada per al proper cap de setmana fórem més de “cuatro gatos catalanistas”. Estaria bé que, en el context del 25 d’abril en el que reivindiquem la pèrdua dels nostres furs i de moltíssimes coses més que es quedaren a Almansa, diguérem prou a un situació que ben bé podria recordar al despotisme propi d’èpoques anteriors.
buff - 21-04-10 - 15:39h. Sí Edgar sí, els pobres més pobres. I creus que l'acomiadament lliure ens farà més rics als pobres i als empresaris amb menys poder?
Edgar Morin - 21-04-10 - 09:40h. La llei aprobada pel congres de diputats que hem elegit els ciutadans, es la mateixa democracia, que el govern que hem elegit els mateixos ciutadans per a valencia.. Recorde que abans de que el gobern central admitira que estaven en crisis ( ja hi estavem de ple) el PP, va proposar mes de una vegada la reforma del mercat laboral i els tratare de demagogos, alarmistes, etc......avui en dia, ja han caigut del burro....... i si!!!! la millor proposta contra la crisis es putjar el IVA....no?? aquestos son els que ajuden als pobres, no?? no veuen que amb aquesta medida el pobre sera mes pobre i el ric mes ric!!!!
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.