Aquesta és la segona vegada que actuem a Suïssa. Enguany hem realitzat dos concerts de format reduït: un a Basilea i un altre a Zuric, dins d'un context eminentment acadèmic, aprofitant les infraestructures que ofereixen les universitats d'aquestes dues ciutats i els seus respectius lectorats de català. Mai no deixa de sorprendre'm que hi haja tanta gent forana interessada a aprendre la nostra llengua i a conéixer, fil per randa, la situació política, històrica i social que es viu a casa nostra. Cada curs, una caterva d'estudiants de tota Europa se submergeixen en la cultura catalana. S'aproximen a la poesia d'Ausiàs March, de Vicent Andrés Estellés i de Miquel Martí i Pol; reviuen la lluita per la democràcia amb la banda sonora de Raimon i Lluís Llach; s'enganxen a les novel•les de Quim Monzó i Ferran Torrent; i em deixe un llarg etcètera de manifestacions artístiques, amb denominació d'origen, que no els passen gens desapercebudes.

Actuar davant d'aquesta mena de públic resulta ben curiós: es comporten com uns espectadors modèlics, sempre es mostren respectuosos i receptius. Quan s'obri un torn de paraula, es desviuen per saciar les seues inquietuds i participen amb vehemència dels debats que sorgeixen a les aules. No tenen prejudicis: simplement, es deixen captivar per les melodies i per les paraules, s'impregnen de la música i pràcticament no perden detall. Aplaudeixen al final de cada recital com a mostra de la seua gratitud, et vénen a felicitar, intenten conversar una estona amb tu, amb tota la naturalitat del món.