Als valencians ens estan tocant les orelles i nosaltres estem fent honor a la flonjor amb què ens etiquetà el noble castellà

Als valencians se’ns ha tingut sempre com a “muelles” que digué aquell fill de sa mare comte-duc d’Olivares allà pel segle XVII, i al llarg de més de tres segles, concretament des de la malaurada data de 1707, que ens estan tocant les orelles i nosaltres estem fent honor a la flonjor amb què ens etiquetà el noble castellà. Així ens ha anat. Tenim un país on com més va més anem perdent els nostres trets d’identitat. Ens conquistaren per les armes fa tres segles, però ara ens estan acabant d’eliminar del tot. Hi ha àrees al País Valencià, i no em referesc a les que històricament foren repoblades per aragonesos en temps del rei Jaume, on expressar-te en valencià és una ofensa i se t’exigeix que canvies al castellà i se’t titlla de maleducat o fins i tot se t’amenaça físicament –cada lector que hi pense un poc i veurà com no li és difícil reconéixer aquesta situació; és possible que hi haja passat alguna vegada.

Doncs bé, som l’animal que s’està afartant que li toquen... les orelles, som l’animal que està conscienciejant que se li escurça el territori, som l’animal que no es conformarà a viure en una reserva, som l’animal que pot començar a mossegar d’un moment a un altre.

Valencians, Salut i Terra.