Últimament he coincidit molt amb Pep Gimeno 'Botifarra'. Bé, és una manera de parlar. Casualment actuava allà on em trobava –Agullent, Bocairent, Barcelona– i no em podia resistir a acostar-me de nou a escoltar-lo. Ara ja m’és familiar la tia Milieta, conec la història dels “Albaets”, sé com qualifiquen els de Xàtiva als de Canals, com els repliquen aquests i fins i tot puc arribar a recitar una estrofa d’un dels embarbussaments que declama sense respirar, per no parlar de la malaguenya de Barxeta o les cançons de batre. Tot un showman, tot un exemple de com juntar tradició i modernitat i obtenir autenticitat.
Si el primer recital, amb tots asseguts i més íntim, va connectar de ple amb la gent del poble, que reia, assentia i aplaudia emocionada, el segon va ser tot un plaer per als sentits i una evidència de com està de viu el que canta. Bocairent acollia el 33 Aplec de Danses de la Vall d’Albaida i el van convidar a actuar a la nit a la Plaça Major. Els balladors, sobretot els de Bocairent, que destaquen a la comarca, ja sense els vestits tradicionals i de manera espontània es van posar a ballar les jotes, els fandangos i els romanços que entonava el Botifarra. Com si no hagués passat el temps. Com es feia als carrers i places de molts pobles valencians fa cent anys. |
Imprimir página
Enviar noticia
6 comentaris
