Anava a dir que em sorprén, però en realitat no: em preocupa, i molt, la unanimitat dels mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol a l’hora de tractar el tema de Veneçuela. Sembla que algú, des de les altes esferes, haja dictat, punt per punt, què i com han d’escriure els periodistes de les seccions d’Internacional sobre la figura d’Hugo Chávez. Fins i tot en alguns programes d’humor de La Sexta (cadena gens sospitosa d’alinear-se amb la caverna conservadora), com ara Salvados o Buenafuente, es fan acudits recurrents sobre la falta de llibertats i drets civils a Veneçuela, cosa que converteix en un lloc comú, en una obvietat universalitzada, la idea que existeix un “règim dictatorial” que administra el país.
Resulta simptomàtic comprovar com els diaris, les ràdios i les televisions amb més audiència del panorama mediàtic espanyol han coincidit a valorar les eleccions veneçolanes com un fracàs polític per al PSUV i, en canvi, han titllat d’èxit (i de revolució democràtica!) els resultats de l’oposició...
A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat?
M’he perdut. A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat? Els mateixos periodistes que ahir parlaven d’un Chávez amb alé de sofre, avui donen crèdit informatiu als resultats dels comicis que organitza el seu equip de govern? Tretze eleccions oficials s’han celebrat a Veneçuela des del 6 de desembre de 1998, data en què la majoria dels seus compatriotes van confiar a Hugo Chávez el govern del país, sense impugnacions ni retrets per part d’observadors internacionals imparcials ni d’organismes independents de control.
Sí, evidentment, s’hi han produït protestes i denúncies, com les declaracions que va fer el portaveu d’exteriors del Partit Popular, Gustavo de Arístegui, durant la jornada de reflexió, que a punt estigueren de conduir-lo a la deportació (no perquè existisca la censura en el país llatinoamericà, sinó perquè el diputat popular es va passar les normes democràtiques per on volgué). Però torne a insistir-hi: se suposa que per a desacreditar els resultats d’un procés lliure i amb garanties, les crítiques han de provenir d’observadors imparcials.
En abril de 2002, el govern del PP no va condemnar l’èxit momentani del colp d’estat que es va efectuar contra Hugo Chávez. Fins i tot José María Aznar, president de l’Estat en aquell moment, va atendre (amb la legitimació que això comporta) una telefonada de qui ell va qualificar com el seu “homòleg” i “líder del Govern Provisional”, Pedro Carmona. Els membres del consell de redacció d’El País tampoc no van posar el crit en el cel. Van considerar que la situació de Veneçuela era del tot insostenible, hissaren ben alt la bandera del victimisme i de la doble moral, i ja se sap com van aquestes coses, a poc a poc se’ls anava calfant la boca, una cosa va portar a l’altra i, quasi sense adonar-se’n, passaren de parlar “d’urgència democràtica” a argumentar públicament que “la fi justifica els mitjans”. Consulteu, si no, el paradigmàtic editorial titulat Golpe a un caudillo, publicat el dia 13 d’abril de 2002, algunes hores abans que Chávez recuperara la presidència.
¿Deuen tindre alguna cosa a veure-hi les vinculacions entre el grup Prisa (propietari d’El País) amb el holding empresarial Cisneros, que en 1996 aconseguí el 6,9% de Via Digital (l’actual Sogecable) i que gestiona la potentíssima plataforma mediàtica Venevisión, un dels grans altaveus de l’antichavisme? ¿Deu ser també una casualitat banal que les mancances democràtiques de Veneçuela hagen començat a preocupar veritablement l’opinió pública des del moment que Chávez va proclamar, amb bombo i platerets, la seua intenció de nacionalitzar la indústria energètica? ¿Per què em vénen a la ment Repsol-YPF i les seues inversions en la zona? ¿Alguna empresa espanyola més té interessos econòmics en aquella regió? Ah, sí, Telefónica, l’operadora líder a Amèrica Llatina, que controla, al mateix temps, el 20% de les accions de Sogecable, una de les múltiples capelletes de Polanco! I el BBVA i BSCH, ¿tenen alguna cosa a dir al respecte? De segur que els bancs també volen clavar-hi la cullera...
cabdell - 30-09-10 - 17:49h. totalmeent d'acord amb que Europa (i les EUA per descomptat) miren altres racons del món amb una perspectiva etnocèntrica i com diu ricard, per damunt del muscle, no puc estar més d'acord. Jo l'úni c que volia dir és que la figura de Chávez, intentant entnedre tot el que patix Venezuela, sembla un poc massa mesiànica no? ell és el poble, ell és el salvador del poble, i qui ho discutisca és un pro-yanki i imperialista..
amb tot el que dius del follonero, si altre país del món no l'haguera deixat entrar...estariem parlant de la llibertat d'expressió. Altra cosa es que agrade o no el que fa el follonero...
Ricard - 30-09-10 - 15:51h. A Cabdell: El suport de Chávez a les FARC no el veig enlloc, sincerament només veig que la teoria de l'eix del mal per tot arreu en eixe sentit. Els mitjans "independents" donen molt a parlar. No justifique eixa política. Però cal tindre en compte totes les circumstàncies. Eixos canals clamaven explícitament -explícitament, repetisc- al colp d'estat i, igualment, estigueren donant-hi suport quan realment es produí. No sé quina democràcia haguera actuat de manera diferent. L'espanyola? Egunon, Egunkaria? El follonero es desacredita ell a soletes. Si no demana el visat com toca, després no pot anar dient que "com que és molt important" han de fer-hi una excepció... no se suposa que és molt guai i enrotllat i de "la calle"? Si no hi ha hagut oposició al parlament els darrers cinc anys és perquè... l'oposició no s'hi va presentar!!! Fins i tot la mateixa oposició més beŀligerant admet que fou una errada monumental! Chávez ha nacionalitzat i repartit els beneficis del petroli entre la població, donant un gir de 180 graus a la política que hi havia abans. Amb açò que dic no vull justificar ni glorificar la figura de Chávez. Des d'Europa -amb la nostra mirada per damunt del muscle ben guanyada a base d'un passat negre, tot siga dit-, no és el referent que hem de seguir, per descomptat. Però hem de situar la figura en el seu context: Amèrica Llatina. A partir d'ahí jutgem.
Salut!
Josep (Benaguasil) - 30-09-10 - 12:13h. Fa uns mesos vaig veure a la "xarxa" un vídeo de denúncia sobre les actuacions despòtiques i abusives de les multinacionals espanyoles a Sud-Amèrica. Quedí esborronat.
Per cert: Algú sap alguna cosa sobre el cop d'estat a Honduras, la dictadira que s'hi ha establert, la manca de llibertats i els assassinats i repressions? Ho dic perquè com no ix en cap medi...
cabdell - 30-09-10 - 11:43h. Pau, bon article, però no he llegit res sobre el recolzament de Chaves a les FARC, o la seua política envers els mitjans de comunicació "independents" de l'estat, o el seu lamentable comportamnet davant la premsa internacional, o la seua negativa a que el "follonero" entrara al país, o que en un país no hi haja oposició en el Parlament durant anys..quina revolució ha dut a terme Chávez si continua venent els recursos del pais a les empreses privades? per què ho fa? per què continua venent petroli als EUA? potser perque només és tot retòrica? per què és tot una escenificació?...aquí huele a azufre...
J.Olmos - 30-09-10 - 11:29h. Molt bon article! ja era hora de llegir alguna cosa així en aquest diari.
Molt bé! Endavant Vaneçuela i la revolució bolivariana. PRISA = COLPISTA!
Eixa és la impressió que es desprén del seguiment del primer dia de vaga en el sector de l'educació pública no universitària. Ja fóra el 90% indicat per la Conselleria o el 65% xifrat pels sindicats, la veritat és que malgrat el dur atac del Consell i l'Estat a l'educació i els seus transmissors, la immensa majoria dels professors van acudir amb normalitat a les aules, i llançaren l'inequívoc missatge que encara poden suportar més.
La seua carta de presentació és l’ambició. El nou secretari general de Joves Socialistes del País Valencià aspira a duplicar la militància de l’organització juvenil i sumar, entre ells, la joventut que comença a despertar i a participar de les mobilitzacions socials.
El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.
Imprimir página
Enviar noticia
5
6 comentaris
