La notícia és tan patètica com poc sorprenent: una empresa que gestionava el centre de dia per als majors d’Alboraia ha anunciat que renuncia a la concesió del servei i ha deixat al carrer a 18 persones en ple estiu. Les raons dels adjudicataris –un conglomerat empresarial andalús- són d’una contundència econòmica aclaparadora, ja que la meitat de les places del centre de dia no s’havien ocupat i, per tant, el servei no era rendible. Així doncs, es tanca la porta i a una altra cosa.
Aquest fet, a què no es dóna massa importància perquè, al capdavall, només afecta a quatre vells que ja no són gens productius, suposa un dels símptomes del famós “criteri empresarial” amb què els neocons gestionen els serveis públics. Les teories econòmiques del lliure mercat –que s’apliquen sense pietat quan afecten als ciutadans normals, individuals i anònims i es suspenen quan cal rescatar els bancs de la seua mateixa incompetència i del seu afany especulador- ja fa temps que postul·len que la sanitat, l’educació, la cultura o els serveis socials s’han de gestionar mitjançant un règim empresarial, cercant el benefici econòmic i, així, diuen, l’excel·lència professional.
La visió econòmica del món d’inspiració 'friedmanita', però, s’ha oblidat d’explicar què passa quan, malgrat aplicar la política d’empresa privada al sector públic, el negoci no resulta rendible
La visió econòmica del món d’inspiració friedmanita, però, s’ha oblidat d’explicar què passa quan, malgrat aplicar la política d’empresa privada al sector públic, el negoci no resulta rendible. Aleshores, com faria qualsevol empresari, cal tancar la paradeta, liquidar-la, mirar de protegir els capitals generats i, a qui li afecte directament, doncs que mire qui li ha pegat.
Avui, és un centre de dia per a majors; és a dir, quatre iaios d’Alboraia que apenes tenen força per denunciar que el servei que gaudien després d’anys de treball se n’ha anat en orris. Demà, tal volta, siga un hospital, un centre escolar o, per què no, tot un govern autonòmic, si la política empresarial aconsella tancar i, com a bona empresa privada, tenen més importància els contes, els números i els beneficis que les mateixes persones.
Què passaria, doncs, si alguna dia l’Hospital de la Ribera, per exemple, deixa de ser rendible? O si el parc d’escoles concertades continua creixent, barrant el pas a la construcció de nous centres públics i, de sobte, es considera que l’educació ha deixat de donar els beneficis desitjats? La realitat és que substituir les teories amables de l’estat del benestar, versió light dels postulats que un bon dia va fixar un barbut alemany el nom del qual sembla estar prohibit pronunciar, pels criteris empresarials només condueix a l’enriquiment d’uns pocs i a la pèrdua de serveis essencials, quan els contes es tinten de roig i els beneficis cauen perillosament. Com en les èpoques de crisi. Com ara, si més no.
Les polítiques del PPCV, a més a més, han aprofundit en aquesta via tan perillosa i, de fet, no és que ja no siguem País Valencià, sinó que ni tan sols som allò de Comunitat Valenciana. En realitat, som la Comunitat Valenciana S.A.: una gran empresa gestionada pels amics del Bigotes, el Correa i tutti quanti, amb la meitat dels directius imputats o a mig camí entre el jutjat i la presó, i un risc imminent de penjar el cartell de “tancat per fallida”.
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
