En l’actualitat sembla ser que ens hem desllavassat i no passa res quan ens inflen a mentides

És per això que el jo col·lectiu l’ha agafat com a referent gràfic i l’ha aplicat a la dita que porta per títol la columna. Jo encara hi afegiria que el subconscient col·lectiu també hi fa la seva en triar com a element referencial un animal que per ell mateix ja ens dóna una visió desagradable –per l’olor, per la forma de menjar... –. Així, la dita, a més a més de donar expressivitat referencial, carrega de revulsiu gràfic.

Així ho apliquem a aquelles persones que tenen el mal hàbit de mentir quan una cosa no els interessa que se sàpia. És aleshores quan els ho amollem damunt.
–Xè mira tu què diu l’Alfons.
–No li faces cas. Eixe conta més mentides que alena, i alena més que un porc.
Fent honor al tarannà burlesc el subconscient ens envia la imatge del fulanet en qüestió alenant i roncant com un porc; i per tant, desqualificant-se ell mateix.

Antigament, quan la paraula i la veritat eren valors socials que tota la col·lectivitat intentava mantenir, quan algun individu era titllat així arrossegava el santllàtzer pràcticament per a tota la vida.

En l’actualitat sembla ser que ens hem desllavassat i no passa res quan ens inflen a mentides. Que si no conec el Bigotes, però resulta que era amiguito del alma; que si els vestits me’ls pague jo; que si només tinc 900€; que si mos eu furtaran tot; que si hem fet de València el paradís... perdut; que si Canal 9 és meravellosament plural i democràtic; que si nosaltres només volem ajudar a fer un Cabanyal digne i no mos deixen; que si els comptes de la visita del Papa estan clars, que si...
Aquests que si... s’allargassarien ad infinitum. Tindran barra, conten més mentides que alenen, i alenen més que un porc.

I mentrestant, el poble valencià en davallada vertiginosa sense que cap mena de justícia els hi pose fre.

Valencians, Salut i Terra