Hi ha, però, algunes veus que critiquen la dependència d’aquestos centres de les subvencions públiques. És cert. Però és i ha de ser així. Perquè quan parlem de les subvencions que reben aquestos centres, estem parlant de finançar cultura i educació, de facilitar l’accés a la formació musical als qui no poden desplaçar-se als conservatoris, d’oferir en els nostres pobles una oferta extra-escolar per als més joves, de nodrir les bandes –un bé cultural extraordinari a la nostra terreta-  de nous membres... O és que els diners públics només han de servir per a finançar grandes eventos i pagar els sous astronòmics dels directius de RTVV? Però no només les escoles de música tenen un futur immediat molt complicat, els conservatoris públics no se n’han lliurat de les retallades del Consell que en alguns casos arriben al 60%. Dues coses se’m passen pel cap: o el Consell no en té ni idea del que costa mantenir estos centres (professorat, instal·lacions, instruments...) o li importa un rave el que li ocórrega a la cultura musical valenciana. Jo diria que les dues coses. És més que lamentable que la Reina Sofía vinga a València a inaugurar el Conservatori Superior de València amb tota la parafernàlia corresponent i que després s’aplique sense pietat la tisora a escoles, conservatoris i societats musicals. Sonen ja campanades a mort, ara sí que hem arribat al fine.