El diagnòstic sobre la crisi de l’esquerra, entesa genèricament, no és cap misteri. Cosa diferent és que estiguem disposats, cadascú des del seu àmbit d’acció i d’influència, a agafar el bou per les banyes. Efectivament, les resistències per a capgirar les inèrcies fatals, són inamovibles. Encara caldrà una o dues derrotes més perquè algú moga peça. I caldrà mirar, no ho dubten, cap a altres generacions. Amb aquest pròleg només pretenc recomanar una lectura: De l’èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana, que acaba d’editar Publicacions de la Universitat de València. L’autor, Manuel Alcaraz, va comparèixer dijous passat al Col·legi Major Rector Peset, juntament amb el periodista Adolf Beltran, l’editor Gustau Muñoz, i els catedràtics Joan Romero i Ramon Lapiedra. Les successives intervencions van respondre amb claredat i contundència a la pregunta: Per què guanya la dreta al País Valencià? Victòries encavalcades sobre un territori en què l’esquerra fou majoritària. El llibre d’Alcaraz és de lectura obligada. Completa, des d’un altre vessant, assajos recents com ara País complex (Joaquín Azagra i Joan Romero), i No mos fareu catalans (Francesc Viadel), tots dos en la mateixa editorial. El pamflet d’Alcaraz ho deixa tot molt ben lligat. Més d’un i més de dos arribaran a la conclusió, després de recórrer amb deler aquest plec, que qualsevol eixida del forat negre difícilment provindrà d’unes formacions i lideratges amortitzats. Encara menys d’uns discursos, actituds i posicions a la mesura de l’adversari. D’aquesta lectura ningú no acabarà decebut. En acabar la presentació del llibre, Carmen Alborch protestava perquè tot són crítiques i s’anima poc a la tropa. No va entendre res o s’hi va equivocar  d’acte.