Quan ho vaig veure al diari pensava que m’havien venut un exemplar de temps arrere. Però no de tres ò quatre dies, no. Havia de ser un periòdic de 10 ò 15 anys abans, que em col·locaven com si fos del dia. Vaig desviar la mirada des del titular fins a la part superior de la pàgina. Un gest, això de mirar la data, inhabitual quan es consulta la premsa diària. I bé, tot estava en ordre. La notícia es divulgava amb la data correcta. La segona reacció fou pensar que es tractava d’una broma. Una broma! Això encara em va trasbalsar més, perquè el PSOE del País Valencià sempre ha mantingut el sentit de l’humor per sota de l’interbancari. Cap broma, per tant, si fem abstracció del surrealisme que envaeix fins a l’última parcel·la de vida en aquest ermot. Vol dir-se que Antoni Asunción, ex alcalde de Manises (1979-1987), ex president de la diputació de València (1983-1987), ex ministre de l’Interior (1993-1994), ex candidat a la presidència de la Generalitat (1999) i ex senyor de la guerra en totes les baralles amb que s’havia entretingut la –diguem-ne- socialdemocràcia indígena fins la seua retirada (la guerra de famílies la van continuar sense ell), anuncia que torna. Onze anys després, Asunción, que l’any vinent complirà 60 anys, proclama la intenció de disputar-li a Jorge Alarte la candidatura a la Generalitat per part del PSOE valencià.