El llast de corrupteles, clientelismes i caciquismes del règim no va desaparéixer per art de màgia, i molts d’aquells vicis continuen latents en el sistema polític actual

Òbviament, el llast de corrupteles, clientelismes i caciquismes del règim no va desaparéixer per art de màgia, i molts d’aquells vicis continuen latents en el sistema polític actual. Encara queden residus d’autoritarisme i menyspreu a les institucions, encara sobreviu l’egocentrisme propi d’aquells que confonen governar amb regnar i, el que és més alarmant, encara podem trobar polítics en actiu que participaren plenament de l’administració franquista: el cas més flagrant potser siga el del polític gallec Manuel Fraga Iribarne, que arribà a ocupar el càrrec de ministre d’Informació i Turisme durant la dictadura. Simptomàticament, l’any 2007, això vol dir fa quatre dies, Fraga va manifestar sense embuts, des de la seua tribuna de senador, que “el franquismo había sentado las bases de una España con más orden”. Ja sé que és un tòpic i que sempre s’utilitza com a argument en aquestes ocasions, però no deixa de ser una veritat com un temple: si açò fóra Alemanya, Fraga estaria a la presó i, com ell, molts altres nostàlgics.

A qui li estranya, per tant, que Camps no vulga dimitir? No ens hauria de sorprendre que un polític de baixa estofa com l’actual President de la Generalitat Valenciana, ancorat en l’egolatria i el narcisisme com a únic programa de govern, víctima d’una hipotètica, fantasiosa i conspirativa cacera de bruixes tramada pels socialistes (¡Que vienen los rojos!), no vulga assumir les seues responsabilitats. Recordem que fa molt de temps que no es digna ni tan sols a respondre les preguntes de tots aquells periodistes que no mengen de la seua mà, en un exercici d’hermetisme sense precedents. Camps fins i tot s’ha permés el luxe de no acudir a diverses sessions de control de les Corts Valencianes per tal d’estalviar-se explicar certs assumptes a la cambra i evitar que les seues declaracions quedaren enregistrades per a la posteritat. Utilitzar els serveis informatius de Canal9 com el seu NO-DO particular tampoc no diu massa en favor del sentit democràtic de l’actual president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (sic), que continuarà en el càrrec amb el beneplàcit unànime de tota la plana major, com evidenciaren els aplaudiments i les ovacions de dimecres passat al quarter general del Botànic, on Francisco Camps va eixir a la palestra amb un somriure d’orella a orella, projectant una imatge de seguretat i triomfalisme, exhibint la seua prepotència i el seu desdeny cap a les institucions judicials i, de passada, cap a totes les valencianes i els valencianes als quals representa, i va anunciar solemnement que no pensava dimitir. De cap de les maneres. Que no, que no i que no.