EL FOTÒMETRE EL FOTÒMETRE
Diners sense fronteres
PAU CAPARRÓS
09 març 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 3 vots.

Amb certa normalitat, es sol acceptar que l’economia espanyola té una baixa productivitat respecte a la de la resta de països desenvolupats. Es treballa massa per al poc que produïm. L’organització horària de la jornada laboral, la migdiada, l’absentisme laboral,...són algunes de les explicacions que tradicionalment es solen treure a la llum a l’hora d’apuntar algunes causes. Fins i tot fa uns anys, quan creixíem a ritmes entre el 2% i el 4% , la nostra productivitat era baixa. Com és possible? El catedràtic d’economia Vicenç Navarro apunta algunes respostes a com ara que el creixement de la productivitat i la riquesa no s’han estat redistribuint equitativament. La riquesa generada s’ha estat concentrat en el món del capital, i no en el del treball. És a dir, que els beneficis del període de creixement que hem viscut han estat producte, sobretot, de l’especulació immobiliària i de les elevadíssimes rendes que aquesta ha generat per als fons d’inversió internacional que en el seu dia apostaren pel sector de la construcció i obriren l’aixeta al crèdit massiu en el sector. Així varen créixer i assentaren el seu poder les constructores de nou encuny, Lubasa, Llanera, Martin Fadesa,...al cas valencià.

Ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa

Per al Producte Interior Brut (PIB), amb el que popularment solem destacar la salut econòmica d’un país, l’economia pot començar a créixer a l’hora que la creació de llocs de treballs pot quedar estancada. Justament el que està passant als Estats Units. La recuperació econòmica no va acompanyada d’un descens de l’atur. Just a l’inrevés dels beneficis empresarials de les grans empreses que poden moure el capital a través de tota l’estructura financera internacional amb total llibertat de moviments.

Ara ja sabem que ha estat aquesta capacitat dels diners per circular amb total llibertat, la principal causa de la creació de la bombolla immobiliària. El crèdit internacional sense regulacions de cap mena és el fonament d’aquest capitalisme financer a nivell global que ara, en aquest context de crisi, es vol controlar. Fins i tot en paraules d’autoritats gens sospitoses d’intervencionisme estatal com les del president de l’Autoritat de Serveis Financers del Regne Unit, el qual declarava a finals de l’any passat que potser no seria una mala idea l’aplicació de la tassa Tobin (idea del premi Nobel de James Tobin consistent en aplicar una tassa entre el 0.1% i el 0.25% per a les transaccions de divises en el mercats internacionals) per tal de garantir la disposició d’un fons internacional per a intervencions i rescats en temps de crisi.

El cas és que ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa. I encara menys es veu la necessitat de canviar les regles del joc del mercat. Però, això sí, a l’hora de fer reformes, la primera la laboral, sobre els costos, i sobre els salaris. Els diners, poden passar la frontera.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
29/06/2010
L’estafa del capitalisme
22/06/2010
Canal 9: Master en reducció de despesa pública
15/06/2010
Alacant–València, la fusió impossible d’un país
Torre de guaita TORRE DE GUAITA
La brúixola i el penell
VÍCTOR MACEDA
La trinxera LA TRINXERA
Déjà vu, o el dia de la marmota
MANUEL S. JARDÍ
XINO XANO XINO XANO
Religió popular
SANDRA CAPSIR
Valenbisi no convenç
Per CARLOS MANZANA.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Blasco, Fabra, Rus i Ripoll es reivindiquen com a valedors de la transparència
S.P. 6 comentaris
El conseller de Solidaritat i Ciutadania aconseguix que la seua Carta de Bones Pràctiques, avalada per dos presidents de diputació amb problemes amb la justícia per presumpta corrupció i un altre que va insultar els professors, aconseguixen 308 adhesions d’ajuntaments, entre ells 88 del PSPV i 23 de Compromís, EUPV i partits independents.
SOS aplica un ERO al temps que augmenta en un 45% el sou dels seus directius
Reduïx en un 11% la plantilla i la meitat de treballadors de la multinacional entraran en l’expedient passant a cobrar de l’atur quan no hi haja producció.
JOSEP BELTRÍ. Sense comentaris
Los españoles, primero. Los lituanos, después
La compañera sentimental de José Luís Roberto, líder de España 2000, preside una asociación para favorecer la "integración" de inmigrantes lituanos.
JOANA PERIS. 1 comentari
La maledicció de l’aler al València Basket
NATXO ANDREU. Sense comentaris
Un samaruc en la grada
UN SAMARUC EN LA GRADA
Desazón
PACO GISBERT
Tipus mòbils
TIPUS MòBILS
No tot serà silenci
JOAN CARLES GIRBÉS
     
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
Apartat de Correus 6062
46011 València
info[arrova]linformatiu.com