EL FOTÒMETRE EL FOTÒMETRE
Diners sense fronteres
PAU CAPARRÓS
09 març 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 3 vots.

Amb certa normalitat, es sol acceptar que l’economia espanyola té una baixa productivitat respecte a la de la resta de països desenvolupats. Es treballa massa per al poc que produïm. L’organització horària de la jornada laboral, la migdiada, l’absentisme laboral,...són algunes de les explicacions que tradicionalment es solen treure a la llum a l’hora d’apuntar algunes causes. Fins i tot fa uns anys, quan creixíem a ritmes entre el 2% i el 4% , la nostra productivitat era baixa. Com és possible? El catedràtic d’economia Vicenç Navarro apunta algunes respostes a com ara que el creixement de la productivitat i la riquesa no s’han estat redistribuint equitativament. La riquesa generada s’ha estat concentrat en el món del capital, i no en el del treball. És a dir, que els beneficis del període de creixement que hem viscut han estat producte, sobretot, de l’especulació immobiliària i de les elevadíssimes rendes que aquesta ha generat per als fons d’inversió internacional que en el seu dia apostaren pel sector de la construcció i obriren l’aixeta al crèdit massiu en el sector. Així varen créixer i assentaren el seu poder les constructores de nou encuny, Lubasa, Llanera, Martin Fadesa,...al cas valencià.

Ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa

Per al Producte Interior Brut (PIB), amb el que popularment solem destacar la salut econòmica d’un país, l’economia pot començar a créixer a l’hora que la creació de llocs de treballs pot quedar estancada. Justament el que està passant als Estats Units. La recuperació econòmica no va acompanyada d’un descens de l’atur. Just a l’inrevés dels beneficis empresarials de les grans empreses que poden moure el capital a través de tota l’estructura financera internacional amb total llibertat de moviments.

Ara ja sabem que ha estat aquesta capacitat dels diners per circular amb total llibertat, la principal causa de la creació de la bombolla immobiliària. El crèdit internacional sense regulacions de cap mena és el fonament d’aquest capitalisme financer a nivell global que ara, en aquest context de crisi, es vol controlar. Fins i tot en paraules d’autoritats gens sospitoses d’intervencionisme estatal com les del president de l’Autoritat de Serveis Financers del Regne Unit, el qual declarava a finals de l’any passat que potser no seria una mala idea l’aplicació de la tassa Tobin (idea del premi Nobel de James Tobin consistent en aplicar una tassa entre el 0.1% i el 0.25% per a les transaccions de divises en el mercats internacionals) per tal de garantir la disposició d’un fons internacional per a intervencions i rescats en temps de crisi.

El cas és que ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa. I encara menys es veu la necessitat de canviar les regles del joc del mercat. Però, això sí, a l’hora de fer reformes, la primera la laboral, sobre els costos, i sobre els salaris. Els diners, poden passar la frontera.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
09/11/2010
Nit de l’economia, de la província
02/11/2010
Brasil o Xina?
26/10/2010
Cercles i Cercles d’Economia
La carn vol carn LA CARN VOL CARN
Pecadors
ANTONI RUBIO
El soroll de les nous EL SOROLL DE LES NOUS
Caravanes de la mort
ANDREU SEVILLA
Qui dia passa... QUI DIA PASSA...
Els culpables
JOSEP FRANCO
La resistencia al cambio en los partidos
Per Fran Sanz y Pepe Reig. Militantes del PSPV.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Sanitat va ocultar dues setmanes una alerta de legionel·la que ja ha causat tres morts
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
Crespo ja és —temporalment— un ciutadà exemplar
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
L'INFORMATIU. Sense comentaris
L'antic cel·luloide es torna modern
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
ANDREA TORRES. 3 comentaris
Una segona volta per aconseguir un objectiu
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Trenet a Vallejo
TRENET A VALLEJO
Un derbi inaceptable
JOSÉ LUIS GARCÍA NIEVES
Conversaciones con el Huracán
CONVERSACIONES CON EL HURACáN
Michael Faraday
GERARDO SANZ
Loading
     
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
Apartat de Correus 6062
46011 València
info[arrova]linformatiu.com