Ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa

Per al Producte Interior Brut (PIB), amb el que popularment solem destacar la salut econòmica d’un país, l’economia pot començar a créixer a l’hora que la creació de llocs de treballs pot quedar estancada. Justament el que està passant als Estats Units. La recuperació econòmica no va acompanyada d’un descens de l’atur. Just a l’inrevés dels beneficis empresarials de les grans empreses que poden moure el capital a través de tota l’estructura financera internacional amb total llibertat de moviments.

Ara ja sabem que ha estat aquesta capacitat dels diners per circular amb total llibertat, la principal causa de la creació de la bombolla immobiliària. El crèdit internacional sense regulacions de cap mena és el fonament d’aquest capitalisme financer a nivell global que ara, en aquest context de crisi, es vol controlar. Fins i tot en paraules d’autoritats gens sospitoses d’intervencionisme estatal com les del president de l’Autoritat de Serveis Financers del Regne Unit, el qual declarava a finals de l’any passat que potser no seria una mala idea l’aplicació de la tassa Tobin (idea del premi Nobel de James Tobin consistent en aplicar una tassa entre el 0.1% i el 0.25% per a les transaccions de divises en el mercats internacionals) per tal de garantir la disposició d’un fons internacional per a intervencions i rescats en temps de crisi.

El cas és que ni la tassa Tobin, ni cap altre sistema que puga impedir la influència decisiva d’un fons internacional d’inversors sobre un sector determinat, s’ha posat en marxa. I encara menys es veu la necessitat de canviar les regles del joc del mercat. Però, això sí, a l’hora de fer reformes, la primera la laboral, sobre els costos, i sobre els salaris. Els diners, poden passar la frontera.