En la Constitució de 1978 hi ha un apartat dedicat a la llibertat d’expressió: estem parlant de l’article vint, concretament. Tancar un mitjà de comunicació és una de les diferents maneres de coartar la lliure divulgació de les idees. És una forma tradicional de censura, pròpia de règims polítics antidemocràtics que no garanteixen els drets civils fonamentals als seus ciutadans i ciutadanes.

Quan el 20 de febrer de 2003 el jutge Juan del Olmo va decidir clausurar el diari Egunkaria, no va tindre en compte aquestos drets legítims. Va passar per damunt d’ells, sense contemplacions, com un martell hidràulic. D’aquesta manera, el magistrat de l’Audiència Nacional ordenà la detenció d’Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi, Xabier Alegria, Pello Zubira, Xabier Oleaga, i Martxelo Otamendi. Són deu periodistes i membres de la redacció de l’esmentat periòdic basc, incloent-hi el seu director, que van passar a disposició judicial per presumpta associació il·lícita i col·laboració amb banda armada. Els arguments de l’acusació estaven agafats amb pinces: eren simples i vagues conjectures sense proves tangibles que les avalaren, tal i com s’està demostrant durant la vista, que va començar el dia 15 de desembre de 2009, i que ha portat fins i tot el fiscal de l’Estat a demanar l’arxivament de la causa.