És el símbol de l’esperança d’una gent que no es rendeix i que lluita per una altra València, amant de la vida senzilla, orgullosa de les seues particularitats i respectuosa amb el seu patrimoni

La Barceloneta, el meu barri d’adopció... Que van arrasar què? La vila i el port olímpics es van alçar sobre una antiga zona industrial de fàbriques al barri barceloní del Poble Nou, no sobre la Barceloneta ni cap lloc residencial! L’única modificació urbanística feta en aquell moment, per a fer el passeig marítim, va ser l’enderrocament dels barets de platja vora mar, precisament els mateixos que ara estan en discussió a València. La Barceloneta no la van arrasar; la seua trama de carrers, tan pareguda a la cabanyalera, és exactament igual que fa dos segles i mig. Però això no importa, perquè la mentira repetida es converteix en veritat; en el mateix reportatge televisiu es pot veure a una dona del Cabanyal dient: "Hay que adelantar como en el barrio de la Barceloneta. ¿Qué pasó en el barrio de la Barceloneta? Pues que lo tuvieron que hacer. Ni más ni menos". De manual goebbelià, ni més ni menys.

Com a símbol de l’esperança
Ahir milers de persones, cabanyalers i valencians, ens vam donar cita al carrer de la Reina per a demanar la rehabilitació del Cabanyal sense la destrucció del seu nucli central. És el símbol de l’esperança d’una gent que no es rendeix i que lluita per una altra València, amant de la vida senzilla, orgullosa de les seues particularitats i respectuosa amb el seu patrimoni. Això, no obstant, no servirà de res si la faena opositora es limita a dir "No a la prolongació". Els veïns del Cabanyal estan farts de la degradació amb la qual han de conviure; volen solucions i si l’única que ofereix l’Ajuntament és la prolongació, doncs li donen suport majoritàriament.

Cal posar sobre la taula altres solucions, clares i expeditives. Com alguns no ens cansem de repetir a l’Informatiu, si el Govern Central vol recuperar realment el Cabanyal té eines molt més directes que els tribunals per a deixar-ne constància. Una, la policia nacional: que lluiten d’una vegada per totes contra la venda de droga i les màfies ubicades al barri. Dos, la presentació d’un pla alternatiu de rehabilitació: que el facen, el presenten públicament, concreten diners per a les reformes i instal·len una oficina al barri per a donar-lo a conéixer. Això sí que demostraria un interés veritable per la defensa dels interessos valencians i podria convertir el Cabanyal en un autèntic símbol del canvi polític. El contrari, el que estan fent limitant-se a judicialitzar la qüestió, és –perdoneu-me l’expressió– un fer la mà. Calen actuacions polítiques.