Més enllà de la mala educació, la dreta indígena és de natural feixista, autoritària, despòtica, analfabeta i tots els adjectius que tinguen a bé afegir. No és democràtica, però té una concepció instrumental del sistema democràtic: si treu benefici, assumeix les formalitats que calguen. Amb molt esforç, no vagen a pensar. Si no treu benefici o toca fer alguna concessió, es dinamiten les regles del joc i se n’imposen unes altres. Que no tenen per què durar massa. O sí, depèn de la utilitat i el moment. I si la democràcia representa qualsevol amenaça de desallotjament de les institucions, raó de més per a passar-se pel forro les regles democràtiques, les formalitats, el tracte i la bona educació. En això, la dreta indígena és calcada de la dreta espanyola. Són feixistes i, de tant en tant, se’ls hi fa difícil amagar-ho. De fet, cada dia que passa fan menys esforços per cuidar les formes. A mesura que exhibeixen allò que són, es troben més alliberats eludint les formes. El problema, en tot cas, afecta qui tenen enfront. L’esquerra o qualsevol oposició que s’ajusta a les formalitats democràtiques. Ja s’ho faran. Són escales de valors distintes i distants. La dreta posa els marges, pren la mesura a l’oposició, i aquesta es belluga mal que bé dins el tancat, ben entès que tot seguirà igual. Els resorts del poder i de la propaganda són aclaparadors. I, malgrat les protestes, recursos i apel·lacions, el sistema és dur com el granit i a prova de qualsevol democràcia, sobretot si és de baixa intensitat.