Si ens atenem al que veiem a Canal 9 hem de deduir, sense cap esforç, que els valencians hem estat incapaços de generar escriptors en valencià –nom que rep la llengua catalana al País Valencià–. Ja podem estar hores i hores davant del televisor que el nostre ens públic, pagat amb els impostos de tots els valencians, no dirà res sobre l’existència d’uns éssers que sembla ser que no en tenen, d’existència. Dic sembla ser perquè haver-ne, n’hi ha bona cosa; i alguns, bastants, d’una qualitat altíssima. Per molt que s’entesten les ones de Canal 9 a negar l’evidència, el nivell de creació literària al País Valencià es pot comparar al de qualsevol altra cultura. Poetes, novel·listes, dramaturgs, assagistes... conformen tota una plèiade de lletraferits que són absolutament invisibles per a un ens que per cultura valenciana entén solament programes d’entreteniment fets la majoria d’ells en castellà i d’una ínfima qualitat. Si alguna vegada es veu impel·lida, per voler donar aparença democràtica de pluralitat, a informar sobre algun esdeveniment literari valencià se’l despatxa en deu segons. Això sí, de seguida donarà pas a cinc minuts sobre el preu de la carxofa, el ferrari de Camps i de Rita; o vint minuts de programació a la connexió amb diversos pobles si és que ha plogut; i quan neva, ja tenim la programació coberta de mig telenotícies.

Dos dels guardons literaris més importants com són els Premis Octubre i els Premis d’Alzira, no meresqueren per als directius de Canal 9 i per als polítics que la mangonegen més enllà d’uns deu segons de programació en les edicions passades.

Afortunadament són unes quantes dotzenes d’escriptors els que dia a dia, des del seu estat de transparència per a Canal 9, continuen escrivint en aquest País, per molt que s’entesten els de Canal 9 a amagar-los.

Valencians, Salut i Terra.