El País Valencià és una societat anestesiada. Els polítics professionals s’han fet forts al Palau de la Generalitat, a les Corts, a les Diputacions i, fins i tot, la major part dels ajuntaments estan en mans d’un bipartidisme immobilista que pretén que res no canvie. La democràcia és anar a votar cada quatre anys i romandre callat la resta del temps, gaudint dels espectacles que el Cèsar ens prepara en forma de grans esdeveniments i promeses d’un futur de riquesa i esplendor. Pa i circ, tot per al poble però sense el poble, la política és cosa de polítics…
Aquesta imatge de la societat valenciana, de la qual tots som responsables perquè, en alguna o altra ocasió, tots ens hi hem rebolcat autocompassivament, beneficia els qui manen i aquells que aspiren a succeir-los per fer exactament el mateix. Resulta fàcil caure davant del pessimisme, l’apatia, la sensació que res pot trencar un status quo inamovible. El país perplex és ara un país desesperançat; un país on, passe el que passe, no passa res.
Se’ns oblida, a voltes, que la política és alguna cosa més que una partitocràcia teatral i absurda
Se’ns oblida, a voltes, que la política és alguna cosa més que una partitocràcia teatral i absurda. Que no cal allistar-se en formacions jeràrquiques per canviar les coses i que, en el mot democràcia, demo- significa “poble” i no “partit” o “polític”, la qual cosa situa el dret i l’obligació de canviar la societat més enllà d’aquells que busquen l’aixopluc d’una llista electoral. Si la ciutadania es mou, poc a poc, els partits es veuen obligats a canviar de direcció.
El proper dissabte, 27 de març, la ciutat de València acollirà la presentació d’En Moviment, un col·lectiu format per nombrosos ciutadans que, a títol personal, reclamen que la política siga una eina per solucionar els problemes de la societat i per planificar el futur partint del consens i de la participació ciutadana. El seu argument és que, front l’immens NO que representa l’actual govern valencià (NO a dialogar, NO a consensuar, NO a la transparència, NO a la diferència), En Moviment pretén ser un gran SÍ on la veu de tota la societat tinga cabuda: SÍ a parlar, SÍ a opinar, SÍ a intervindre… El primer acte d’En Moviment, de fet, serà una mena de parlament ciutadà on més d’una vintena de col·lectius podran expressar lliurement què esperen dels polítics: d’un govern que no els escolta, sí, però també d’una oposició que no sap, no pot o no vol ser vehicle de les seues reivindicacions.
L’acte de dissabte serà l’acte dels qui van ser víctimes de l’accident de metro més greu de la història de València, serà l’acte dels qui pateixen les llistes d’espera a la sanitat pública, l’acte dels qui han de dur els seus fills a estudiar als barracons d’una educació pública en retrocés, l’acte dels qui aspiren a viure en la seua pròpia llengua, l’acte dels qui han vingut des de molt lluny a buscar una vida digna, l’acte dels qui defensen el territori, l’acte dels qui volen un sistema econòmic que no es base en la precarietat laboral i l’especulació… L’acte, en definitiva, dels ciutadans que volen una altra forma de fer política i demostrar que, com va dir l’escriptor indonesi Mangunwijaya, “a voltes, no es veu res per la superfície, però per baix tot està cremant”.
Despús-ahir eren sis i ahir al matí deu els afectats per un brot de legionel·la a Calp l'existència de la qual la conselleria de Sanitat comunicava a la ciutadania just la vespra que es cobrara la seua suposada primera víctima. No obstant açò, mentre l'ens responsabilitat de Luis Rosado datava l'origen set dies arrere, la sanitat britànica ja alertava d'ell el 19 de gener. Dues hores després de ser qüestionada sobre al respecte per l'Informatiu, finalment la Conselleria reconeixia tres morts i 14 infectats.
L'endemà passat que el jutge que instrueix el cas Emarsa li imposara una fiança (amb l'exgerent de la depuradora de Pinedo Esteban Cuesta) de 25 milions d'euros, i un any i mig després que l'escàndol saltara a la llum amb ell ja en l'epicentre, el fins a ahir alcalde de Manises, vicepresident de la Diputació de València i militant del PP, Enrique Crespo va dimitir els seus càrrecs i va abandonar el partit per a preparar la seua defensa.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
Imprimir página
Enviar noticia
1
2 comentaris
