No dubte de la bona fe de Buenafuente, el 'Follonero' o Millás a l’hora de protagonitzar l’espot Esto lo arreglamos entre todos, però això no lleva que la campanya em parega una broma de mal gust destinada a socialitzar culpabilitats i fer com que no hi ha hagut responsables polítics, econòmics ni ideològics de la crisi que ens afecta. No sé si heu vist l’anunci en qüestió, però l’explique en una línia: hem de recuperar l’optimisme i l’esperança, amb la iniciativa de tots plegats eixirem d’esta. Molt bonic, la unió fa la força i tot això. Un missatge de confiança en el treball col·lectiu. Si col·laborem tots junts i amb il·lusió no hi haurà qui ens pare. Consumiu, consumiu, que el món s’acaba.
No importa per què s’ha produït la crisi. Segurament era inevitable, ja se sap això és cíclic, conjuntural i cal resignar-se davant el devenir mutable dels fets. Que tots els governs de les administracions espanyoles s’havien abocat a un creixement perible mitjançant l’urbanisme depredador? És igual, això és aigua passada. Que l’especulació financera i immobiliària havia rebassat tot tipus de raciocini econòmic i social? Bah, no vos capfiqueu, que el que importa ara és eixir de la crisi, amb il·lusió, entusiasme i bon humor. Perquè açò “només” ho podem arreglar entre tots, tampoc importen les mesures polítiques dels nostres governs, que com ja sabeu no tenen res a veure amb la marxa de l’economia.
Si algú ens ha d’insuflar optimisme, que no siguen estos, per favor, que només es recorden de “tots” quan toca “arreglar” el que s’ha fet malbé
I el pitjor de tot és qui ens diu directament o subliminalment tot això: la Fundación Confianza. I qui és la Fundación Confianza? Una entitat finançada per les principals companyies de l’Estat: Telefónica, BBVA, Santander, Cepsa, Endesa, Iberia, Indra, La Caixa, Iberdrola, Caja Madrid... Les que més beneficis obtenen, uns 50.000 milions d’euros en 2009, les que més han aprofitat la conjuntura de creixement anterior i les que menys noten ara els problemes, sobretot els seus consellers directius, que al llarg del darrer any han augmentat els seus sous en un 20% (!). Si algú ens ha d’insuflar optimisme, que no siguen estos, per favor, que només es recorden de “tots” quan toca “arreglar” el que s’ha fet malbé.
Això em fa vindre al cap, com a coda, que demà són les eleccions a la Universitat de València, exemple de progressisme i democràcia aparent. Dic “democràcia aparent” perquè hi ha uns 50.000 electors convocats, la immensa majoria, el vot dels quals no serveix absolutament per a res, com si els tiraren al femer, ja que gràcies a la darrera reforma de la LOU el que importa és el que diguen els professors doctors (el seu vot val el 51% del resultat total, una proporció inapel·lable). Dels quatre candidats que es presenten, Morcillo, Soler, García Benau i Furió, només el darrer esmenta en el seu programa la necessitat de fer més democràtic el sistema. Doncs això: amb honroses excepcions, només es recorden de “tots”, com de Santa Bàrbara, quan trona.
Rata Penà del Carraixet - 01-03-10 - 17:39h. O siga Vicent: Que ni raó, ni equitat, ni justícia. I lo que es mes greu, es que s'aprofiten pera montar tots els seus “chanchullos”en els diners de la Comunitat. Mentrimentres, mosatros, a tragar quina com sempre, sofrint a tot este ramat que es de supondre que està al nostre servici, per molt doctors, professors o intelectuals progressistes que siguen. Yo mes be els deixaria en regressistes.
aurora - 01-03-10 - 14:06h. Quatre milions d'euros ha costat la broma...
Pauet - 01-03-10 - 12:56h. "Juuuntos, un día entre dos..."
Se'n passen de bonrotllisme tres pobles i mig.
No volen ni canvi ni crít - 01-03-10 - 12:12h. Vixca Frank Capra!
Jordi - 01-03-10 - 10:19h. Mol ben dit Vicent! És una vergonya que gent ubicada en l' anomenat progressisme haja caigut en eixa trampa...o serà que no son tan progressistes.
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.