Èric i Marc tenen quatre anyets i ahir prenien el bany a la mateixa piscina. De pares catalanoparlants, van a una escola de Picassent íntegrament en català. En valencià, que diuen ells. El col·legi és de pagament –com si no–, atès que l’ensenyament públic amb prou feines si garanteix unes poques línies que respecten l’idioma vehicular al cent per cent.
De poc s’hi val, però, perquè Èric i Marc parlen entre ells en castellà. Fins i tot s’adrecen als seus pares així –qui us ho havia de dir, tio Canya...– i costa de fer-los traduir a la llengua pròpia això mateix que acaben de dir en castellà. A la televisió, al carrer i –sobretot– a l’esplai de l’escola, tots dos escolten que la llengua predominant –ergo la més prestigiada– és l’espanyola, i és amb ella que se senten més còmodes. Lluny queden els temps en què conegueren els seus primers trenta mots, tots trenta en català. |
Imprimir página
Enviar noticia
7
2 comentaris
