Tot i que Mark Twain recelava de les estadístiques i les arribava a classificar com un tipus més de mentida, de tant en tant convé apropar-s’hi, encara que només siga per veure quines maneres apunta la societat actual. Últimament me n’han cridat poderosament l’atenció dues. Ambdues són males notícies referides a morts, que passarien inadvertides per als mitjans de comunicació si aquesta estadística no haguera vist la llum, i totes dues reflecteixen els desequilibris, fins i tot en la manera de morir, entre els països rics i els pobres.
La primera, la coneixíem fa unes setmanes. Per primera vegada, a Espanya, el suïcidi ha passat a ser la primera causa de mort no natural (no per culpa d’una malaltia de manera directa) segons l’estadística de l’INE, que xifrava en 3.421 les persones que l’any 2008 van decidir suïcidar-se. L’altra, la coneixíem aquest dilluns gràcies a la commemoració el Dia Mundial de l’Aigua. Aprofitant aquesta conjuntura, l’ONU alertava del fet que cada any moren al món més persones per malalties relacionades amb l’aigua contaminada que per les guerres. Perquè es facen una idea sobre la dramàtica situació, cada 20 segons mor un menor de cinc anys per consumir aigua en mal estat.
En la nostra societat desenvolupada, segons l’INE, el descens de les morts de trànsit ha provocat que els suïcidis prenguen el relleu
En la nostra societat desenvolupada, segons l’INE, el descens de les morts de trànsit ha provocat que els suïcidis prenguen el relleu, però com que sobre els suïcidis no s’informa, no s’hagueren assabentat d’aquesta realitat si no haguera estat per l’estadística. A mi la dada em va sorprendre, perquè a més de l’estadística, els suïcidis havien passat a la meua realitat a través de les dues últimes lectures. En l’excel·lent novel·la Tòquio Blues, Haruki Murakami va embastant la història de personatges aparentment sense problemes, amb tota una vida per davant, les existències dels quals s’afonen en un tancar i obrir d’ulls. En un tres i no res desapareixen, perquè en el fons les seues vides en les societats de consum en què vivien no eren tan idíl·liques com semblaven. D’altra banda, en llegir la biografia de Paul Lafargue, descobrisc que es va suïcidar amb la seua dona, la segona filla de Karl Marx.
Mentre això passa al nostre món, en l’altre les aigües residuals maten directament la gent sense opció a lluitar per la vida.
Segurament la solució per a frenar les morts en un i en l’altre món continuen igual de complexes. Almenys l’estadística ens ha brindat l’oportunitat de conéixer si les fotos fixes de les dues realitats, amb totes les impostures que Twain els pressuposa, volem mirar-les impassibles o cal començar a actuar-hi.
jesus andres - 24-03-10 - 21:46h. Hola Magda, com sempre no me defraudes, bon article per a
pensar, feicitats.
Jordi - 24-03-10 - 15:33h. Anna el suïcidi no te cap misteri, simplement si el dia a dia és un turment decideixes acabar-ho, si no se'n parla és perquè evidencia lo malament que ho passa molta gent, i això es contradiu amb la motu que ens venen sempre que vivim tant ve, quan gran quantitat de gent es veu privada de casa, de treball i de més elements bàsics.
Quereles - 24-03-10 - 14:19h. Las estadisticas son ciertas en la generalidad de las cosas de la vida negocios, y demas. Es una de las formaciones que en estos tiempos de crisis y dificiles, se estudia, y emiten como la panacea de las soluciones. pero....
Tambien debería estudarse las estadisticas del Tiempo que nuestros Politicos con sus planteamientos (Topicos u onegiricos), nos distraen para el desvio de la atencion pricipal a las cosas reales que nos afecta en el dia dia, de nuestra sociedad e inquietudes en la proyeccion de futuro (INCIERTA para los ciudadanos d a pie), pero que DISTRAEN.
Ejemplo. Leo la prensa de ayer, La Verdad de Murcia y el representante para España de la Paramunt, indica que todo lo que nuestros politicos regionales: Presidente CARM: SR. Valcalcer, y Consejero de Cultura y Turismo: Sr. Cruz (sobrinisimo del presidente), con sus declaraciones reiteradas en varias dias, nos "vendia la moto" al respecto, haciendo perder un tiempo valioso, y sobre todo jugando con las ilusiones, esperanzas y vidas de los ciudadanos, para distraer.
HAGAMOS ESTADISTICAS DE ESTAS ACCIONES, QUE TAMBIEN JUEGAN CON LA VIDA DE LAS PERSONAS, ADEMAS DE LAS QUE NOS PLANTEA CON ESA MAESTRIA EXTRAORDINARIA QUE CARACTERIZA A LA AUTORA Magdalena RUBROX
Anna - 24-03-10 - 12:25h. El suicidi és un gran tabú a la nostra societat. I això que els noticiaris s'han convertit en "El caso", però este és un dels pocs temes dels quals no és parla. Segons crec (Punset n'ha parlat), el temor ve de que no sabem -neurológicament- com és possible què, anar en contra de l'instinte de supervivència, en un moment donat, siga una opció per al la nostra ment...
Tretze imputats, cap d'ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l'organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.
Quasi dos anys després que el cas saltara a la llum, el cèrcol judicial se segueix estrenyent al voltant de l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz. Ara, la seua primera imputació per presumpte delicte d'abusos sexuals a tres treballadores de Canal 9, passa a ser per tres presumptes delictes d'abusos sexuals susceptibles de ser qualificats en la modalitat agreujada, tres d'assetjament sexual i altres tres d'amenaces, tots ells continuats.
El bloqueig per part del PSPV a la renovació dels membres del Consell d'Administració de RTVV duu a Enric Morera a parlar d'un pacte entre PP i PSOE que s'estendria fora de l'ens. Una denuncia que va despertar la reacció del diputat socialista Josep Moreno.
Imprimir página
Enviar noticia
4
2 comentaris
