N’hi ha, però, que desitgen vivament oblidar l’estiu i tots els tòpics que l’acompanyen, i que aspiren a recuperar la normalitat de la seua rutina diària, del fred i del cafè aigualit de primera hora del matí

N’hi ha, però, que desitgen vivament oblidar l’estiu i tots els tòpics que l’acompanyen, i que aspiren a recuperar la normalitat de la seua rutina diària, del fred i del cafè aigualit de primera hora del matí: les víctimes de l’estrès estival.

Estrés a l’estiu? Incomprensible? Això és que no teniu fills en edat escolar o preescolar, autèntiques màquines de consumir recursos propis i aliens, fins el punt de fer enyorar als esgotats pares la comoditat d’una plaent jornada laboral de dotze hores sense haver de patir una sobredosi de Bob Esponja o Little Einsteins, només per posar un parell d’exemples que he experimentat en les meues carns.

Que els xiquets són encantadors? Sens dubte. Que la criança és una experiència meravellosa i difícilment comparable a cap altra? No admet discussió. Però mantindre el ritme que marca la novíssima generació 24 hores al dia és, creieu-me, esgotador. Això sí que és estrès, i no el de setembre.